Que es vagin arranjant i modernitzant alguns dels carrers més transitats de Lleida, és quelcom lloable, però no sé si els responsables de dissenyar les obres en qüestió tenen en compte el canvis col·laterals que pot suposar tota renovació vial.
Recentment s’han urbanitzat els carrers Clavé i Sant Martí, els quals, un cop arbrats i amb el mobiliari urbà complet, faran molta patxoca. Ara bé, si bé en el cas de Sant Martí, l’estretor del vial no ha de suposar cap minva pel trànsit, no succeeix el mateix en el cas de Clavé, on per culpa del semàfor que dóna a la plaça Berenguer IV, es provoquen unes retencions del tot exagerades en hores habituals. No és propi que un vehicle normal i menys, un autobús, trigui en algun cop, més de tres o quatre seqüències semafòriques seguides abans de poder fer el gir cap a Ferran. Qui se’n cuida de la idoneïtat de la durada dels semàfors? Hi ha altres casos com aquest en distintes cruïlles de la ciutat.
De debò s’ha mesurat el temps que cal preveure en cada semàfor, per fer molt més viable el transit en funció del gruix de vehicles que hi passen o simplement, s’han col·locat allà per evitar accidents i prou. No hi ha més frisament i emprenyament que veure’t immers en un tap circulatori sense causa aparent i que només en sigui culpable la curta durada del verd semafòric que et toca patir. Avui dia, crec que tècnicament hi ha d’haver software adient, que pogués programar com cal l’interval dels distints semàfors ubicats en punts de trànsit complexos i en vials sovint congestionats. Caldria a més i de pas, que es completin els semàfors que compten per segons, d’aquells passos de vianants més importants que hi ha pel centre de la ciutat sobre tot. No crec que la despesa fos molt elevada però la seguretat de més d’un vianant, crec que paga la pena. O no?
Jaume Climent/»Jaumedelleida»