Una tímida lluna creixent clou aquesta setmana anunciant canvis en el temps, com té per costum fer habitualment. Una tòrrida setmana més, tot i que sense arribar als rècords de l’any passat, que ha deixat, malgrat tot, unes nits mig suportables.
O potser sóc jo que m’he submergit en un petit espai de relaxació per fer possible aquest inevitable i necessari alhora, moment nocturn. El poder de la ment, li diuen …
La fotocopiadora continua fent còpies dels dies que transcorren amb poca cosa més que un canvi de nom. A les contrades lleidatanes, la COVID va recorrent les comarques per on es cull la deliciosa fruita que produeixen els arbres, conreats acuradament pels nostres esforçats i poc valorats pagesos.
Al litoral, amuntegats a les platges, autòctons i foranis, comparteixen lo que hi ha: sol, platja, restaurants, “xiringuitos” i, malauradament, virus.
La vida, però, continua i el moment de tornar a les escoles es va apropant. Sembla que tindrem una tardor “calenta”. I no serà pas per les temperatures que, com és natural, començaran a temperar-se amb el pas de les setmanes.
La improvisació i la incoherència s’agafen de la mà i, els docents, recremats per un encara proper final de curs, no tenen gens clar cóm s’han de posar al davant de vint-i-cinc o trenta adolescents dins d’una aula quan, per una altra banda, es prohibeixen les trobades o reunions de més de deu persones. És evident que cal començar el curs però … així? I el mes d’agost, mentrestant, es va acabant.
Ja no sento parlar de nova normalitat. Potser perquè la nova situació té molt poc o gens d’allò que podríem considerar normal? Aquells que diuen que vetllen pel nostre benestar han fet un paper ben galdós fins ara. Ja cal que s’hi esforcin una mica més les properes setmanes.
Les escoles han de funcionar perquè el relleu laboral és bàsic pel bon funcionament de la nostra societat. La grip arribarà perquè el fred la portarà agafada de la mà.
Avui sentia a la consellera Vergés dient que dimitir, ara, estaria mal fet, veient com està el nostre petit país. I té raó, però, seguir en el càrrec per seguir donant la culpa a la gent quan ella i els seus col·legues van aplicant unes normes que en contradiuen unes altres que ells mateixos han donat, no sembla la millor manera d’encarar el futur que ja s’acosta. Fa un temps, un polític va fer “un pas al costat” per facilitar les coses.
Potser ara n’aniria bé un altre? Al futbol es canvien els entrenadors per mirar de millorar el funcionament de l’equip. Potser ara aniria bé redreçar el tarannà d’alguns “jugadors” amb un nou entrenador, oi President?
Enfí, la nostra feina és fer passes endavant buscant l’excel·lència en les nostres feines i crec que ho estem fent, molts, tan bé com sabem. Ho faran, ells?
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera