Sr. Director:
M’ha arribat a les mans, a través d’un molt bon amic i poeta, alhora per a mi, el millor ambaixador de Lleida a Andalusia, un nou exemplar de la revista de la “Casa de Andalucia”, en la qual, s’indiquen molts dels actes programats per a la propera Feria de Abril a la nostra ciutat. En dita revista, com se sol fer sempre, hi ha una salutació del principal dirigent d’aquella comunitat autònoma. Ah Caram! És coneixedor aquest nou estrenat president del nombre d’actes previstos, i que en quasi tots ells a part de gaudir de les tradicions del llocs d’origen dels assistents i col·laboradors, la llengua més comuna -per no dir quasi exclusiva- serà el castellà?. Per què doncs, no te el coratge de reconèixer-ho i dir-ho públicament i per escrit en un mitja com l’esmentat, (no només textos protocol·laris i per quedar be) i no estar mentint constantment quan està de campanya (o precampanya –com ara-) de què aquí es prohibeix el castellà i no es permeten les tradicions andaluses.? Això em dol, però encara més em dol, (pels bons amics que tinc d’origen andalusí o de seva descendència) que algú en nom d’ells, no alci la veu denunciant totes les mentides i ofenses que el Sr. Moreno Monilla ens fa a tots i dic, a tots, els catalans. Tant costa?
Primer fou Extremadura desitjant-nos ja un nou 155 i ara ve aquest senyor, mentint-nos i volent-se convertir en garant de què es mantindran aquí tant els costums andalusos com la seva llengua. Algú pot admetre tant desori mental? I la resta de mortals no diem ni fem res al respecte? Malament anem doncs!
Jaumedelleida