Sr. Director:
Recordo quan era adolescent, que passejant per Lleida ciutat, veia sovint voltar sengles patrulles de la guàrdia urbana, les quals, a part de les porres adients (no n’estic segur si aleshores duien armes de foc) portaven penjat un xiulet que quan s’esqueia, feien servir i cridaven l’atenció als presumptes brètols o delinqüents, i alhora feia que tothom s’adonés del que succeïa al seu voltant.
Ara, malauradament, ni se’n veuen de patrulles com abans (que no siguin motoritzades) ni porten a sobre el xiulet en qüestió. N’estic fart de veure en ple eix comercial (i molts altres carrers), quantitat de patinets i ciclistes en hores punta esquivant als vianants i fins i tot davant la Paeria, sense que cap municipal estigui “fent guàrdia” a la porta, la qual cosa, en primer lloc, dissuadiria a molts usuaris d’aquests maleïts trastos, i, en segon lloc, si oïssin un xiulet de crida a l’alto, altra cosa seria, penso. Com se sap que això no passa, els patinadors s’engresquen i envalenteixen i van a la seva; ah!, i no se t’ocorri cridar-los-hi l’atenció perquè igual en surts escaldat.
Si és per falta de pressupost que la guàrdia urbana no disposa de xiulets, ja m’ofereixo jo a jaure en ple carrer major i posar-me a pidolar (ja no vindrà d’un més) per recollir la quantitat necessària per adquirir-ne.
Jaumedelleida