Es diu que la paciència és la mare de la ciència. Jo hi afegiria l’experiència a aquest tàndem perquè, si bé cal molta paciència, constància i perseverança per anar fent camí en les investigacions, en el camp que sigui, és igualment molt important tenir en compte l’experiència perquè és ella la que ens obre i tanca camins.
Diuen que el diable és més savi per vell que no pas per ser diable o. dit d’una altra manera, per ser descendent directe de Déu, com també ho som tots nosaltres, els éssers humans i, presumptament, racionals.
Amb molta impotència i una bona dosi de paciència, dia rere dia, hem de suportar l’espectacle dantesc a què estem sotmesos per aquells que, diuen, saben com actuar per conduir-nos cap a un món millor. Amb molta paciencia, esperem que se’ls il·lumini aquella bombeta amb què es representa la troballa que ha de ser la solució als grans i greus problemes que patim tots com a membres de la societat actual.
I tant important com aquestes virtuts, crec que hi hauríem d’afegir la memòria, qualitat que, massa sovint, es perd, ja sigui per la pressa per arribar on sigui que es vol arribar, o perquè no es vol recordar els errors comesos amb tanta freqüència. Rectificar és de savis, ens recorda una altra frase lapidària. Deu ser que alguns es pensen que això de rectificar no va amb ells … Els que escriuen la història i no se serveixen de la memòria per fer-ho, no veuen o no volen veure que la història que escriuen és una versió renovada i retallada de la que trobem als llibres, els que sí que tenim memòria. Enfí, paciència …
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA