Les guerres més mediatitzades en l’actualitat no s’acabaran mai, no es poden acabar per la senzilla raó que no es volen acabar.
Les tres potes sobre les que reposa la taula on els polítics discuteixen, exposant els motius pels quals envien milers de soldats a morir als camps de batalla, són tres: l’odi, l’enveja i la venjança. La humanitat està deshumanitzada.
Els mitjans, manipulant adequadament les notícies que expliquen, tenen un objectiu primer: inclinar la balança de la bondat a favor del país que els interessa, pels motius que sigui. Els dolents sempre són els altres. I això no canviarà mai. Bons i dolents? Qui diu qui està en una banda o l’altra? La safata de l’odi està servida.
L’enveja és inherent a l’ésser humà. El meu veí té allò que m’agrada i voldria tenir jo i, evidentment, més gran, més car i més luxós. Jo vull tenir més poder que el meu veí, per sotmetre’l a la meua voluntat. I faré lo que sigui per aconseguir-ho. I, si li faig mal, ell s’ho ha buscat! Ell em fa mal pel sol motiu de tenir lo que jo no tinc i vull tenir.
Quan s’odia algú, quan s’enveja allò que té, se li fa mal fent esclatar una guerra. Quan la guerra ha esclatat i hi ha hagut morts per ambdues bandes, apareix la tercera motivació per a guerrejar: l’ataco perquè ell m’ha atacat primer. I això no ho puc ni ho vull tolerar. El cercle viciós ja està tancat, barrant el pas a qualsevol intent de signar la pau. El punt de no retorn fa anys que es va traspassar. La Guerra ha guanyat la guerra.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA