Efectivament, la vida seria impossible si tot es recordés. El secret és saber triar el que cal oblidar. El valor dels records positius és un dels elements d’estabilitat principals, un refugi amb una capacitat extraordinària per protegir-nos. De vegades no coneixem el valor veritable d’un moment fins que es converteix en memòria.
Com va dir Pío Baroja (Gran escriptor espanyol). «En gran part som l´extensió del nostre passat, el resultat d´un record». És a dir, la capacitat de recordar és una font d’equilibri i de benestar psíquic. Tornar a sentir intensa i vívidament és una manera de tenir cura del nostre benestar emocional. Com és lògic, els nostres records no sempre són bells i feliços. Per contra, molts ens entristen. Sabent això, hauríem de procurar esprémer al màxim la nostra vida per aconseguir inundar la nostra ment de records positius. Malauradament els mals moments vénen sols, així que cal sortir a buscar els bons.
Qui no ha tingut bons moments al llarg de la vida. En certa edat, com és el meu cas, els bons moments han estat l’únic paradís del qual no vull ser expulsat, quant als moments amargs, que he viscut i que n’hi ha hagut, l’última cosa que vull és no rememorar-los.
Els records nostàlgics ens permeten viatjar enrere en el temps, mirar cap al futur i afectar com ens sentim en el present, i també ens porten a connectar amb nosaltres mateixos al llarg de la nostra vida. George Sand (Escriptora francesa), ens va deixar aquesta sublim frase. «El record és el perfum de l´ànima»
PERE SERRET BESA