Crema el cel a l’horitzó perquè avui és nit de foc. La senyora Primavera deixa pas al senyor Estiu. Cal fer net per saltar d’una estació a l’altra i no hi ha res com el foc per purificar la tristesa i el dolor acumulats els darrers mesos. Aquest any, a més, ens ha dut una pandèmia que n’ha multiplicat els efectes.
En una breu missiva dolors, angoixes, enyorances, somnis i plans que esperen, tots plegats, deixar de ser-ho, s’han unit per fer un viatge flamejant. Un viatge només d’anada. La tornada, si així s’escau, es farà palesa per etapes, dia a dia, mes a mes, any a any. Arribant als quatre-cents cinquanta-un graus Fahrenheit, la combustió comença i, en poca estona, el paper esdevé cendra i fum. Observo delerós les flames. Ballen davant meu enrabiades i alegres. Els mots que s’enduen cap al més enllà les fan dansar al ritme convuls d’una música espetegadora.
A poc a poc molt lentament minven les flames i un fil de fum em diu que el viatge és finit. Tanco els ulls i, des del cor, una paraula s’envola … Adéu !
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera