Cau la nit aquest dijous i allà dalt, al cel, les estrelles glaçades pel fred del bell mig de l’hivern esperen la lluna. Ella, la blanca i bella Selene resta amagada en la foscor esperant que li facin arribar el vestit nou. De tant presumida com és, mai no gosa deixar-se veure amb el que va dur, excelsa, fins fa uns pocs dies. Júpiter, Venus i Saturn també l’esperen per contemplar-la de ben a prop quan el seu torn arribi. Són cicles que cal respectar per no trencar l’estricte ordre de l’immens firmament. Cadascú al seu lloc i a ballar quan li toqui.
Una mica més avall, a la terra catalana, uns altres éssers, no tan excelsos però sí més presumits i vanitosos, també esperen un nou cicle en què, els més afortunats, que no seran obligatòriament els millors ni tampoc els més ben preparats, rebran un escó nou, llest per ser estrenat.
Malauradament per a ells, aquesta espera en forma de campanya electoral sembla que no serà tan plàcida com ho han estat unes quantes abans, habitualment. La fosca i mutant Covid és una actriu més en el trist escenari actual i no està disposada a cedir ni un pam del seu espai escènic. Fa ballar les dates, trenca tots els motlles i complica l’existència a tothom.
Caldrà endarrerir l’escena final; el clímax de l’escrutini que ha d’atorgar les places aconseguides al Parlament es farà pregar per aquells que n’esperen una; n’hi ha que vénen de fora i també hi prendran part, en aquest ball; vénen, incomprensiblement, a portar allò que els d’aquí no volem, i a imposar-ho; uns altres, que diuen que són d’aquí, flirtegen amb alguns d’allà tot dient que ho fan pel bé dels d’aquí, què complicat, oi? i, finalment, els que reben per totes bandes, hi ha els que són d’aquí, volen lo millor pels d’aquí però no tots estan aquí, han hagut de marxar cap al trist exili fugint d’una justícia injusta.
Com al cel en la fosca nit, les votacions i la Covid omplen de fosca incertesa el desenllaç final; pel que fa a la Covid, les vacunes comencen a arribar i, tot i que d’una manera una mica barroera, s’estan començant a posar i aporten un raig de llum a l’esperança d’un futur millor; en el cas de les eleccions, resulta que les vacunes som nosaltres i hem de tenir clar a qui hem d’immunitzar contra els atacs que segur que vindran de l’exterior. Sabrem fer-ho bé? Esperem que sí.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera