Fins el 23 de juny de 2021 dia en que es van engegar els mal anomenats indults parcials, revisables i condicionats en lloc de l’amnistia que és el que la majoria de la ciutadania catalana reclama per als presos i preses polítiques catalanes, porten 1.346, 1.329, 1.220 i 1.188 dies de condemna segons el dia en què l’arbitrarietat dels tribunals espanyols els va anar fent entrar a la presó. I dic mal anomenats indults perquè en contraposició als milers que se n’han concedit fins ara per tots els governs espanyols els indults al presos catalans s’han concedit amb pinces i amb tantes prevencions que, entre altres, el fiscal i magistrat emèrit gallec del Tribunal Suprem, José Antonio Martín Pallín, afirma que no son indults sinó suspensions momentànies de les penes. I tot això per viure a Espanya i ser ciutadans de la part de la nació catalana que d’ençà la derrota militar de 1714 encara hi resta segrestada. Ja ho sabem: l’estat espanyol no atén a raons, no permet diàleg ni negociació, i tampoc admet cap altre tipus de solucions democràtiques. Quan davant del mur de negatives a tot el que des de fa dècades planteja Catalunya i es porta a terme de forma pacífica i ordenada una consulta o un referèndum unilateral aquesta Espanya que no escolta, que no dialoga i que continua amb l’espoli fiscal, la manca inversions en infraestructures i la no execució secular de les minses xifres pressupostades, i que no ofereix cap plantejament de futur, només sap respondre amb un seguit de violències: violència legislativa, judicial, policial, lingüística, econòmica…
A Espanya tant li fa el reguitzell de resolucions judicials dictades per part de tribunals de diferents països de la Unió Europea; tan se li’n dona el conjunt de capçaleres de premsa, de pronunciaments, informes i reports d’entitats internacionals tant públiques com privades, una de les quals votada recentment en el Ple de l’Assemblea Parlamentaria del Consell d’Europa que amb una majoria de 70 vots a favor, 28 en contra i 12 abstencions fa un seguit de recomanacions a l’estat espanyol sobre la tipificació del delicte de sedició, sobre la reforma del codi penal i dels òrgans de justícia, sobre la conveniència d’establir un diàleg i de retirar les peticions d’euroordres contra el president Puigdemont i la resta de consellers. Tot plegat a Espanya tant li fa: i es que con deia un famós ideòleg del PSOE: Espanya pagarà el preu que sigui per esclafar les ànsies de llibertat i democràcia de Catalunya.
Però en sortir de la presó els 9 presos i preses polítiques s’han reafirmat en els seus desitjos de sempre: llibertat, amnistia, diàleg i autodeterminació.
Josep-Maria CURRIÀ.