Però sense predicar amb l’exemple. Polítics com Aznar defensen el model americà però no el seu model territorial republicà i federal com possible opció (potser millor o no, que l’actual) per Espanya. I de l’amor a l’odi sols hi ha un pas i ràpidament des de l’independentisme s’ha passat d’odiar Alemanya a lloar-la i des de l’unionisme el mateix però a la inversa.
Tothom posa la UE com exemple de ‘democràcia’ i ‘llibertat’ comparant-la amb Espanya (país a millorar però no per trencar-lo). Ara es veuen banderes d’Escòcia, Bèlgica i Alemanya, països avançats, amb estats socials desenvolupats i on la majoria dels seus casos de corrupció acaben amb dimissió, a diferència d’aquí. Però posem a prova aquestes conviccions a Alemanya (l’article 21 de la seva constitució prohibeix la independència dels seus territoris, i el seu tribunal constitucional ha prohibit un referèndum a Baviera); a Portugal es prohibeixen els partits independentistes, França és més centralitzada que Espanya (també s’ha negat un referèndum a la Catalunya Nord), i als EEUU amb el ‘progressista’ Obama es negà un referèndum a Califòrnia, Texas i Florida. Escòcia optà majoritàriament per quedar-se a Gran Bretanya (amb tot, volen repetir referèndum fins sortir-se amb la seva), i a Canadà el referèndum del 1995 una clàusula impedia la independència del Québec si tan sols a una ciutat guanyava el ‘no’.
També recordem l’any i mig sense govern a Bèlgica i la seva classe política tingué dignitat de no cobrar fins formar govern, mentre aquí s’ha estat cobrant sense govern. Així mateix, a Alemanya i la resta d’Europa (l’últim cas a Eslovènia, per alguns, un model de país independitzat) creix el ‘populisme’ i la immigració massiva és vista com un problema, al contrari de Catalunya. O l’enviament de federals per Kennedy a la universitat de Mississipi al 1962 per fer complir les lleis? Exemples de ‘democràcia’?. Molts?
Toni Yus Piazuelo