De la banda emocional davant les misèries de la guerra fins a raons geopolítiques. L’actual guerra d’Ucraïna és conseqüència de contradiccions no resoltes i amb responsabilitats per tothom: Vladimir Putin convertit en imperialista abans admirat per ser contrapès a l’unilateralisme dels EEUU i l’OTAN; polítiques territorials heretades de l’era soviètica en unions i desunions de repúbliques (tot i voler evitar-ho) construïda al voltant de Rússia; les responsabilitats contra la població russòfona oriental del Donbass (amb 14.000 morts des de l’any 2014 i silenci mundial); el paper de l’OTAN (no menys responsable en la invasió de països i morts innocents) que busca excuses per existir, incompleix el pacte de no ampliació als països de l’antiga òrbita soviètica empenyent Rússia com a país europeu cap Orient; el mal precedent de l’unilateralisme imperialista dels EEUU i els seus aliats comportant el rearmament d’altres països, etc.
Tot ha dislocat el tauler mundial, podent comportar canvis i impactes en l’economia, correlacions de forces i aliats o fronteres i integritats territorials dins Europa i Rússia; la situació de la població russòfona a altres països (com Transnistria a Moldàvia), què passarà a Síria, Cuba, Veneçuela, o entre la Xina i Taiwan, l’índia i Pakistan, Corea del Nord, Japó, la pugna a l’Orient Mitjà entre Turquia, Aràbia Saudí i l’Iran, etc. Així mateix queda palès el paper irrellevant d’Europa i la raó per assolir la sobirania energètica, i les possibles solucions a Ucraïna bé com a república federal en igualtat entre població de llengua russòfona i ucraïnesa, reconèixer un status especial o la independència del Donbass (incorporant-se o no a Rússia). I si censurar mitjans alternatius a ambdós bàndols i la politització del món de l’esport i la cultura és un triomf del totalitarisme, l’unilateralisme desperta ànsies de poder latents a tot arreu a qualsevol lloc i moment. Però l’arrel és l’economia i el control de recursos. Només cal una espurna per cremar-ho tot.
Toni Yus Piazuelo