Estranyes criatures. Incoherents al màxim, quan diuen defensar uns drets i idees per uns per uns però no per l’altra gent i a l’inrevés. Fa segles el filòsof persa Zaratustra demanava que no desitgéssim els demés el que no volguéssim per nosaltres, però ningú se l’escoltava. Confuci sí l’escoltaria alguna dia.; i després Jesucrist (però en clau positiva dient que tractéssim als demés com voldríem que ens tractessin a nosaltres).
Mentre els sectors neoliberals del capitalisme voldrien que tothom treballéssim moltes més hores, incloent dies festius i fins i tot diumenges i a sobre rebaixar-nos el sou (per ‘sentit comú’, recordem els intents de la directiva europea Bolkestein, que permetien reballar fins a 60 hores setmanals o més), però aquests mateixos sectors no voldrien aquestes condicions per ells mateixos ni les seves famílies, critiquen la dictadura del proletariat però defensen la dictadura del capital.
Mentre sectors ‘comunistes’ (potser les criatures més ‘estranyes’) voldrien imposar el seu model a la resta de gent però no per ells mateixos (vist a Suïssa, amb la cupaire Anna Gabriel, entre d’altres); que critiquen l’existència dels Estats i els exèrcits, les armes nuclears, la contaminació, o fins i tot el ‘dret’ a no treballar o el masclisme a casa nostra però no ho fan allà on governen els seus (on aquestes realitats són molt més presents).
O qui parla de gènere però no el practiquen; o a favor de la prostitució, les drogues o l’homosexualitat (per cert, molt castigades als països comunistes), però no ho voldrien per ells ni les seves famílies (això últim, ben il·lustrat a la sèrie còmica espanyola ‘Aída’). O qui defensa la permissivitat amb l’incivisme en nom de la ‘llibertat’ (convertida en llibertinatge), o parla de la solidaritat internacional a casa nostra però lluny de les seves cases, barris, famílies i les seves feines.
Sectors que critiquen (fins i tot per nimietats) uns costums i models socials d’uns països però callen o justifiquen davant d’altres països en nom de la ‘multiculturalitat’. També n’hi han que demanen estudiar en un idioma determinat a tot un poble i que defensen (amb raó) l’escola pública però no s’apliquen aquestes condicions ni a ells mateixos ni a les seves famílies (recordem on han estudiat alguns dels líders polítics més destacats de l’independentisme).
Cert que tothom té dret a tenir i expressar les seves idees (sempre dins el respecte i la dignitat humana), però si es defensen unes idees i accions a la pràctica cal predicar amb l’exemple. Es tracta d’‘estranyes’ criatures, o d’incoherència o simple cinisme i doble moral, tota vegada que certament sí hi ha gent sincera coherent amb els seus principis?.
Toni Yus Piazuelo