Més d’hora de l’habitual, he anat a Sudanell; la 7a edició de la Marxa del Baix Set era l’objectiu a assolir aquest matí de diumenge; una temperatura ideal per dur-la a terme m’ha rebut quan he sortit al carrer.
L’esmorzar no ha sigut l’habitual perquè al punt de sortida m’esperava un boníssim entrepà de pernil que ha sigut, com era d’esperar, un vist i no vist. A les 9:00 hem començat a caminar i ràpidament m’he adonat que encara estic lluny del meu ideal estat de forma. Malgrat això, vigilant, he fet els primers quilòmetres costa avall. A partir d’aquí, la resta ha sigut un itinerari pràcticament pla i, a un ritme bastant bo, he arribat al mateix lloc d’on havíem començat a caminar.
És emocionalment fantàstic, una ràpida càrrega d’energia, sentir com, malgrat haver passat uns quants anys, haver compartit curses i caminades deixa rastre en els cors dels companys de sempre. Això sí, cadascú al seu ritme per no caure en temptacions absurdes que no porten a res de bo. Feia bastant vent i, malgrat bufar bastanta estona a favor, una veueta interior em recordava que mai ha sigut el meu objectiu batre rècords. Els anys passen, sumen experiències i també mestratge per no repetir els errors comesos.
Ara és l’hora de gaudir, recordant tots i molts bons moments del matí, amb l’esperança de repetir-los en altres pobles i ciutats, amb la força que dóna sentir-se recordat i estimat. La companyonia es fa encara més present quan els cronòmetres estan absents i cedeixen el lloc a agradables converses, recordant altres tan bons moments.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA