El 9N del 2014, amb tota la il·lusió i, llavors sí, tots junts vam expressar el nostre sí unànime a la Independència. Vaig tenir la gran sort de presidir una mesa electoral. Les emocions estaven a flor de pell; les llàgrimes, presents en moltes cares, eren una mostra d’allò que estava escrit als nostres cors; per primer cop estàvem tots Junts pel Sí. El corró del gobierno espaÑol va fer miques aquell resultat de més de 2.200.000 vots a favor de la Independència, amb l’única raó del llavors president M. Rajoy dient: “perquè jo ho vull així!”. Les burles feridores es van sumar a la prepotència de qui se sap emparat per la seva pròpia justícia.
L’1O del 2017, amb un resultat similar a les urnes, la raó de la força, emparada per la presó per a alguns polítics, les porres i algun fusell, van substituir les paraules del 2014. Les llàgrimes pel dolor dels cops van substituir les de les emocions de tres anys enrere. Els atacs des de llavors no s’han aturat; les presons encara tenen ple protagonisme i els entrebancs des del gobierno són constants.
Aquest diumenge, 14F, ja no anem junts, l’afany de poder dels partits polítics preval sobre el desig invariable de la ciutadania. Encara patint els efectes de la tercera onada de la pandèmia de la Covid, anirem a votar; amb por, després de no tenir clar si podríem votar fins fa ben poc, amb molts vots per correu, que ves a saber si i quan arribaran als col·legis electorals, sense saber encara si tindrem els escrutinis la mateixa nit electoral, albirant uns pactes no desitjats, tripartits …
Però hem de persistir, tenint les idees clares sobre qui vol i qui defensa clarament la Independència de Catalunya, siguent conscients de que no hi ha més risc anant a votar que quan anem a una gran superfície a comprar, per posar algun exemple, aplicant-nos les mesures de protecció habituals i més si ho creiem necessari, hem de votar.
Per un Sí a la Independència com aquell del 2014, amb la mateixa il·lusió de llavors i amb la mateixa força, votem tots junts per una Catalunya Lliure. Ho podem fer i ho hem de fer.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA