ELS NOSTRES BOSCOS [II]

Sr. director:

En l’article anterior ens pronunciàvem sobre la necessitat de disposar d’una cartografia o mapa de tot el territori català amb assenyalament, delimitació gràfica i caracterització agro-fisiològica (processos físics i químics) de cadascuna de les diguem-ne que “Àrees o Comunitats Vegetals”, a l’efecte de descobrir-ne periòdicament les àrees probables amb dèficits sobre l‘emanació a l’atmosfera del CO₂ atesa la seva “constitució agrològica en origen” i amb relació al sòl o superfície de terreny de suport sobre la qual s’hi desenvolupa la vegetació.

Donat que durant la “Conservació Cadastral Extraordinària ” exercida a mitjans dels anys seixanta em vaig dedicar fonamentalment a atermenar les “Forests Públiques” de l’“Aran”, i també dels dos “Pallars”, cosa que no es va fer en la implantació del “Cadastre l’any 1.954” per desconeixement, i amb aquests resultats que encara conservo n’he fet un assaig de catalogació del territori aleshores sota al meu domini o càrrec en la llavors anomenada “Zona Quarta de Conservació Cadastral” de la “Província de Lleida”, comprensiva de 82 municipis i una superfície total de 419.528 hectàrees, amb aquesta distribució entre comarques de tota la Valh d’Aran (63.360 hees.), el “Pallars Jussà” (134.309 hees.), el “Pallars Sobirà” (137.792 hees.), l’“Alta Ribagorça” (42.690 hees.) i part de “Alt Urgell” (41.377 hees).

Admesa la informació agronòmica que vaig recopilar he fet les següents consideracions globals:

40. a) Tant sols el 9,55% del territori descrit està en“conreu agrari”(40.061 hees.), i el 15’15% correspon a conreus en “regadiu” (6.069 hees), mentre que el “conreu de secà” (33.992 hees.) es fa majoritari i suposa el 84’85% d’aquest sector.
41. b) Pel que fa al 15’15% de terreny en “conreu de regadiu”, es descompon entre tres àmbits: un 9’14% amb“destinació arbòria”exclusiva (555 hees.), // més un altre 38’72% corresponent a “terra campa” (2.350 hees.), és a dir, a terra de sembra de “gramínies”, // i un 52,14% restant a “praderia” de “festuc” i d’altres “fencs” o herbes farratgeres (3.164 hees.)
42. c) Operant d’igual manera quan a esbrinar sobre la“descomposició sectorial”del 84,85’% de terreny en “conreu extensiu de secà” (33.992 hees.), més un afegitó de “vegetació arbòria” també al secà del 17,58% (5.976 hees.), resulta que retrobem també aquesta sectorització percentual en tres àrees destinades en un 67,66% a “terra campa” (22.999 hees.), el 14,76% a “praderia farratgera” (5.017 hees.) i el 17,58% a l’esmentada “vegetació arbòria del secà” (5.976%)
43. d)  Si fins aquí hem parlat només de l’àmbit conreat de la“Zona Quarta”, ens queda per verificar l’ampli espectre del territori“no conreat”, sinó cobert per la “vegetació del bosc ancestral” (93.601 hees.), l’espai natural reservat a “pasturatge del bestiar” (20.095 hees.), els “terrenys erms” sense cap us directe (129.214 hees.) i els “improductius de descomptes cadastrals” per tractar-se d’edificacions, carreteres, camins i altres estructures urbanes (98.201 hees.), superfícies que en conjunt fan un total de 341.111 hees., és a dir, el 81,31% de tot el territori investigat.
44. e) A destacar, a més, el desglossament per“varietats”de les 93.601 hees. de “vegetació del bosc ancestral”, concretament amb els percentatges següents: 43,31% d’“arbres de ribera” (40.542 hees.), // 39,13% de “pinedes” (36.623 hees.), // 15,86% de “quercines” (14.842 hees.) i 1,70% de “fagedes” (1.594 hees.).

Amb tots els exemples exposats es fa prou evident la “variabilitat” en el capteniment de cada sector de territori envers la seva acció en relació amb l‘“emanació o segrest del CO₂” a l’atmosfera. Però encara es pot aprofundir més amb els factors diferencials propis de cada entitat o “agro-ecosistema”, o bé de cada “tram de sòl” creat a posteriori per exemple en l’Horta de Lleida (sigui sotabosc de matollar, arbusts, lianes, etc.), d’acord amb els matisos vegetatius presents en els conreus entre una gamma de possibilitats segons que es tracti d’algun d’aquests tipus d’“agro-ecosistemes” o comunitats que habiten el “Paisatge Vegetal” i que aquí desglossem en base a 4 marcs distints: Ruderal, // dels Canyissars, //, de Ribera, // i dels Conreus: amb Creixenars i Serreigs.

1. a)Vegetació Ruderal: comunitat “nitròfila” en llocs on s’acumulen deixalles dels humans i vores dels camins i passos de ramat; en llocs humits per la presència dels canals de reg o sèquies i del propi riu, hi apareixen les “gespes higròfiles”.
2. b)Vegetació dels “Canyissars”:comunitat formada per la “canya” i les tiges del “canyís”, i també pel “fenassar” o gramínia de “fenàs de marge”, poblant talussos, riberes de sèquies i vores de camins. // Inclou la “bardissa”, bosquina d’arbusts caducifolis, com l’“esbarzer” espinós, el “romero” i la “morera”,
3. c)Vegetació de Ribera”:integrada per l’arbre més usual del “Salze” i el  menys freqüent el “Saulic”, que donen pas al bosc caducifoli amb el “Freixa” de fulla petita, l’Àlber”, el “Llúpol, la “Pollancre”, l’“Om” i el “Vern”.
4. d)Vegetació dels Conreus:catifes denses i vigoroses de les anomenades “males herbes”, ràpidament regenerades però de les “segues”, a menys que aquestes ho siguin amb herbicida aplicat a les soques. L’espai herbaci de les plantacions de fruiters és ocupat sovint pels “Serreig” o “Cues de Rata” i altres dicotiledònies com la “Llengua de bou” i els “Creixenars”.

A banda d’aquesta diversitat de paisatge, també tenim el distint “grau de parcel·lament” del municipi de Lleida en Partides Rurals de Territori, on dins del marc particular de cadascuna el paràmetre pres com a més significatiu és l’extensió mitjana en “jornals” (0,4358 hees.) de les seves propietats o finques rústiques. I com a complement per a copsar-ne, a més a més, el nivell d’intensificació de le “condicions de producció”, hem emprat com a indicador el “% de fruiters” sobre l’extensió de la Partida respectiva. Vegem-ho en síntesi al quadre següent:

        Al marge dels “Grans Predis” (Raïmat i Malgovern), la resta de sòl agrari del terme municipal de Lleida mostra una variabilitat enorme en la seva evolució i parcel·lament que ha generat una “diversitat morfològica del paisatge” per partides rurals i “agro-ecosistemes” propensa, doncs, a influir en la diferenciació i dèficits de la seva “capacitat i poder d‘emanació a l’atmosfera del CO₂”

Santiago Suñol i Molina