Per allò del popular i tòpic proverbi xinès que una imatge val més que mil paraules, en el parell de gràfics adjunts hi podeu veure sobre fotografies aèries els quatre blocs de nínxols a enderrocar de Santa Cecília, situats en la mateix posició que un tall d’entrepà, és a dir, entre dues llesques, que hem assenyalat en vermell i que, a banda i banda, corresponen a la tirallonga de pòrtics que es vol conservar i als respectius murs de separació compartits d’esquena amb els blocs de nínxols veïns de Sant Anastasi i de Sant Josep, o el que fa frontera amb la carretera N-II, que lògicament s’han de respectar, tot i que aquestes metafòriques llesques patiran sens dubte uns riscos evidents de desplom o desviació de la verticalitat durant l’enderroc del tall de l’entrepà.
I quan hom vol fotre-li queixalada al tall rostit o embotit de l’entrepà per cruspir-se’l en exclusiva, cal anar en compte de no mossegar involuntàriament amb les dents cap molla de les llesques de pa. Doncs, aquesta és la metàfora de la maldestra queixalada que es vol aplicar, suposo que amb dents d’excavadora mecànica, en el gustós tall del nostre entrepà funerari per cruspir-se’l voraçment i per major escarni aprofitar-ne les llesques per un altre insubstancial tall, aneu a saber escalivat a quines brasses de caliu. Perdoneu, però algú ho havia de dir.
Santiago Suñol i Molina