En l’acte de presentació del llibre que ha tingut lloc a l’Aula Magna de l’IEI coincideixo amb Lluïsa Busquets, vitalista, tenaç, forta, valenta. Fa l’efecte de ser una d’aquestes dones que només es tiran enrere per agafar impuls.
Em comenta que immersos en tanta repressió; policial, judicial, económica, institucional, mediática, bruta, lletja… com està el soberanisme, una noticia estimulant, aquests últims dies, ha estat l’informe del Consell d’Europa, al decidir d’investigar el comportament de la justícia espanyola i les decisions adoptades pel Tribunal Suprem.
El Consell d’Europa és un organisme independent de la UE i possiblement per això ha decidit d’actuar, perquè pot eludir les pressions d’Espanya, tot i que n’és membre.
Veu positu el fet que Advocats i víctimes de l’1-O és querellin contra l’excúpula d’Interior per Delictes contra la Humanitat, i qualifica «encoratjadora», l’àmplia mobilització ciutadana per commemorar el segon aniversari del referèndum del Primer d’Octubre, la qual cosa evidència que ni les porres, ni els empresonaments, ni l’exili, ni la por, no han bastat per posar fre a la determinació del moviment independentista, que a més de no haver pogut serderrotar amb dos anys de repressió, poc a poc va aconseguint ampli ressò internacional, les reivindicacions van trobant suport en organismes cabdals, com l’ONU o Amnistia Internacional.
Està prou documentat que la repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme ha estat una constant. La pressió d’Espanya sobre la Comissió Europea ha fet molt difícil de trobar escletxes entre les institucions comunitàries perquè Catalunya pogués fer-hi arribar les seves demandes. La qual cosa no ha passat en l’àmbit de la justícia dels països europeus, que s’han mostrat hermètiques als intents de la justícia espanyola de perseguir els dirigents independentistes més enllà de les fronteres espanyoles.
Pel que s’ha vist, s’ha viscut i s’ha comprovat la via internacional és lenta, pel fre de la diplomàtica espanyola, però l’independentisme va aconseguint fer-se sentir, la resistència de molta gent, el va fen més fort, recuperant les emocions, l’entusiasme de temps enrere. A més ara ja sap molt millor a qui s’enfronta, i en conseqüència com cal reaccionar, que cal fer per afrontar amb serietat, perseverança i perspectives d’èxit la nova, dura, i llarguíssima etapa que s’acosta.