T’han venut que vius en un món normal on tot està ja escrit. Tu penques, consumeixes, pagues i, sobretot, no fas ni et fas preguntes. I, lo més al·lucinant és que arribes a creure que això és lògic perquè mires al teu voltant i tothom ho fa així. Obeeix!
A còpia de repetir patrons, acabes creient-te qe aquests patrons són els únics amb validesa per ser aplicats a tot arreu i en tot moment. Fins i tot els teus desitjos, les teues esperances, els teus somnis, tot allò en què creus, ho acabes adaptant a aquells motllos universals, sense qüestionar-te res.
Arriba un dia, però, en què estàs sol, t’escoltes i et preguntes si realment cal ser una ovella més d’aquell ramat dirigit per uns altres pastors que decideixen què et convé i t’agrada. Llavors et preguntes què passarà si un dia ets tu qui tria? et jutjaran? t’entendran? Val la pena obeir sempre per evitar ser qüestionat? Cal realment esperar el moment oportú per actuar mentre la vida passa i no torna? Potser el moment oportú és el que tu decideixes que ho és? Hi ha qui creu que té el dret a decidir quines decisions has de prendre; qui dicta sentència quan dius què vols que vols fer, afirmant i volent-te convèncer que no podràs.
Tens amics? Tens amics que comparteixen la teua manera de veure el món, els teus somnis? Unir forces t’acosta a l’èxit, només cal intentar-ho posant-hi ganes. Un error també pot ser un encert i ho saps, oi? L’experiència marca els límits.
Bona nit, gent bona !!