La bellesa d’un núvol al cel no és el resultat de la feina feta per un dissenyador gràfic, ni de la d’un artista més o menys hàbil en l’üs del llapis o el pinzell. La bellesa del núvol és el resultat de la convergència d’unes determinades condicions meteorològiques en un lloc i un espai concrets al cel, sumades als sentiments que desperta en la persona que se’l mira decidint, al seu lliure albir, si el considera bell o no.
Cóm veiem un paisatge o cóm ens veiem a nosaltres mateixos, no ha de ser mai el resultat de la suma de les opinions d’altri. Perquè només un mateix sap en base a quines experiències viscudes s’ha construït una opinió que considera justa sobre lo que veu i viu. Només quan es coneix el trajecte recorregut al llarg de la vida i amb quin objectiu s’ha tingut com a punt de referència, es pot opinar justament.
Malauradament, no és així com es deixen anar la majoria de les opinions, on la subjectivitat preval sobre l’objectivitat; i que després tenen una forta incidència sobre el tarannà de qui se les escolta i aplica en el seu dia a dia. Si actuem com pensem, escoltant opinions per plaure a qui les emet, ens neguem la possibilitat primordial de ser un mateix ergo, serem una altra persona que, molt probablement, no ens agradarà gaire, si no és gens.
El cor ha de ser el guia constructor del propi Jo interior, fort i serè per fer front al dia a dia, cada dia. A poc a poc, de mica en mica, en sintonia amb els cors amics que bateguen al mateix ritme i avancen en la mateixa direcció que el nostre.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA