“Un beau jour, ou peut-être une nuit …” no era pas conscient de quan de temps feia que no la veia; volant majestuosa, dibuixant amplis cercles al cel, cercant alguna cosa per menjar.
Ja m’havia acostumat a la seva presència per damunt meu, en sortir a córrer, disputant-se el seu espai amb una altra. I, avui, mentre dinava, no sé quanta estona feia que era allà, he aixecat la mirada i l’he vista, tot just passats uns instants i ha marxat. Llavors ho he vist clar, ha vingut a saludar-me.
Aquesta setmana, encavalcada entre febrer i març, faré alguns canvis a la meva vida. Feia temps que em sentia encotillat, el dia a dia transcorria en una mena de zona de confort on no m’acabava de sentir a gust fent allò que havia fet durant anys. Necessitava un canvi i no feia el primer pas, el que més costa de fer.
Un cop fet, potser d’una manera un xic barroera i brusca, m’he sentit alliberat. Davant meu, un nou camí s’ha obert. Una nova etapa comença, el meu Jo interior em repeteix, com un mantra, que tot anirà bé. No serà un camí de roses, no n’hi de camins així. Si hi ha roses, hi ha espines, són indestriables les unes de les altres.
Tampoc no té cap sentit, preguntar-me ara què hauria passat si ho hagués fet abans. Estic convençut que els diversos factors que ens porten, a tots, a efectuar grans canvis, es van teixint a poc a poc i ens atrapen quan la xarxa està acabada.
Ara sé que, ben aviat, tornaré a veure l’àguila.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA