La Covid-19 no ens ha donat treva ni durant l’estiu. Cada dia més rebrots, contagis, hospitalitzacions i morts. Espanya és el país europeu amb una incidència acumulada de nous contagis de Covid-19 per cent mil habitants. Ens trobem amb una crisi, que ens esta desestabilitzant a tots, i ens està fent canviar les nostres rutines, costums i hàbits diaris .Una crisi que ens crea incerteses i inseguretats; que es difícil de gestionar per quant és del tot imprevisible i que per tant no és gens fàcil prendre decisions en un escenari tant canviant. La COVID-19 , està tenint unes conseqüències molt greus a nivell sanitari, econòmic, social, laboral, inclús psicològic, però també a nivell educatiu. Intentarem centrar-nos en aquest últim aspecte.
Fa poc dies ,el Govern Central i les Comunitats Autònomes, han assolit un paquet de 29 mesures, d’obligat compliment, destinades a convertir els centres escolars en espais segurs. Entre altres : que els centres es mantindran oberts durant el curs, amb servei de menjador i de suport a alumnes amb necessitats especials i en situació de vulnerabilitat; les escoles, únicament es tancaran si els brots es descontrolen; distància interpersonal de metre i mig; mesures de seguretat i higiene; mascareta obligatòria des dels 6 anys; rutina de rentat de mans( al menys 5 vegades durant l’horari escolar; possibilitat d’instal·lació de càmeres en les aules, perquè els alumnes que estiguin en quarantena puguin seguir les classes des de casa; utilització de material individual; un màxim en les aules de primària de 20 alumnes; ventilació constant d’aules; evitar aglomeracions i recomanació d’anar al col·legi caminant o en bicicleta; tot el personal s’haurà de prendre la temperatura; classes presencials fins al 2º d’ESO….però malgrat tot això , hi ha un sector de professors i pares d’alumnes, que tenen una sèrie de preguntes, interrogants i dubtes ( entre altres coses pels continus canvis de criteri de les Autoritats Sanitàries, sobre la gestió de la pandèmia) i que segons ells, encara no estan resoltes. Pensen que s’han de prendre decisions molt meditades, reflexionades i no improvisades i que actualment no es donen les condicions idònies ni les mesures de seguretat suficients i adequades en el centres escolars, que puguin garantir i protegir, la salut de tot el personal de les Escoles i especialment la dels seus fills. Les escoles i els Instituts, avui dia, poden garantir, el que no hi haurà cap contagi? Perquè, tenim que partir de la base, que el dret a la salut i a la vida està per sobre del dret a l’educació dels nens. La resposta és òbvia : impossibilitat de garantir al 100%, que no hi hagi cap contagi a les escoles. El contagi zero no existeix. Sempre hi ha un risc. Mentre no es descobreixi una vacuna, ens tenim que acostumar a conviure amb el virus. Tindrem que compatibilitzar les activitats econòmiques, laborals, socials…amb les classes en els Col·legis. S’ha de garantir el dret a la vida i a la salut , però també a l’educació de les persones. Tampoc no es pot oblidar, que l’educació es totalment obligatòria entre els alumnes d’edats compreses entre els 6 i els 16 anys i que l’escolarització presencial és un deure i a la vegada un dret , amb la finalitat de acabar amb les desigualtats i a més a més, la docència presencial és fonamental per la formació, l’educació i la transmissió de valors .
Una tornada a les aules, encara que sigui amb més protecció i prevenció, suposaria un gran triomf contra el coronavirus. Tenim que tornar a la realitat diària.
Hi han moltes famílies que es declaren insubmises i que tenen decidit no portar als seus fills al col·legi mentre no els garanteixin, la plena seguretat dels centres educatius. Poden treure a uns pares la custòdia o tutela d’un fill per negar-se a escolaritzar-ho? Abans de la pandèmia un fiscal podia adoptar aquesta mesura sense cap problema, mirant sempre pel bé del menor, inclús amb penes de presó; però en aquest moments de crisi sanitària ,és possible? Segons la Unió Progressista de Fiscals, en situacions límit, la negativa dels pares a què els seus fills puguin acudir a classes presencials en el centre escolar, podria constituir un delicte d’abandó familiar tipicitat en l’article 226 del Codi Penal, per “deixar de complir el deures legals d’assistència inherent a la pàtria potestat, amb una pena entre quatre i deu anys. Tindran algun tipus de responsabilitat, els pares que enviïn al col·legi als fills malgrat la detecció de febre? Per cert , una pràctica molt estesa en algunes famílies per poder conciliar i mantenir els llocs de treball. Les autoritats sanitàries consideren que seria una irresponsabilitat dels pares, doncs posaria en risc la seva salut i la de moltes persones.
Quines mesures laborals podran disposar els pares que tinguin que cuidar al seu fill a casa, como a conseqüència de la quarantena? En el Pla “ Mecuida”, aprovat a l’inici de la pandèmia davant del tancament dels col·legis, ja es permet als treballadors adaptar la jornada mitjançant el teletreball parcial o total o reduir la jornada, per a la cura de persones al seu càrrec i que s’haurà de comunicar a l’empresa amb 24 hores d’antelació. Per altra part el President del Govern Central ha proposat que els pares , els fills dels quals donin positiu per Covid-19, podran agafar la baixa laboral retribuïda, en règim ordinari per atendre’ls durant la malaltia o la quarantena. Per altra part, no es una contradicció, que mentre per una part, es considera segur tancar en una aula de quaranta metres quadrats a vint alumnes , per altra costat, queden prohibides les reunions de més de deu persones en espais públics com a privats? (Ricou).
S’ha de ressaltar que l’educació es un dret fonamental dels nens i nenes; S’ha d’anar al col·legi. El benefici es molt superior al risc. L’educació és insubstituïble i beneficiosa. S’ha de recuperar el nivell de normalitat , que permeti el retorn a les classes presencials, amb garanties i que no pot ser substituïda per l’àmbit domiciliari. Tenim que ser proactius. Sense perdre el respecte al virus que tant dany ens ha causat, s’han d’obrir els centres escolars, i aquest fet no ha de suposar un risc major que agafar un transport públic o anar a un centre comercial. El tancament de les escoles que ja hem patit, ha provocat molt dany als nens , no només un retrocés educatiu, sinó també un retrocés en el benestar emocional i en desigualtat social. Tancar és l’últim que hauria de fer-se .No es pot deixar sense classe als nens i als joves.
Ara ens correspon a tots arremangar-nos per a tornar als nens el seu estatus de ciutadans de primera i afrontar el seu dret a retornar a les aules en plenes condicions. També ens tenim tots que arremangar, per restablir la normalitat que tant anhelem i això passa per tornar als nens un espai segur i de convivència en la societat.
L’educació es l’arma més poderosa que pots usar per canviar el món ( Nelson Mandela).
JOSE LUIS SOLANS PUEYO. Doctor en Dret. Professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de Lleida(adscrita a la UDL)