Els espectacles de titelles són divertits i enginyosos (de petit jo gaudia veient-los, amb l’humor sa i els bons valors de llavors). Però la polèmica és cada cop major a espectacles de carrer, cine o televisió. Els cartells ‘masclistes’ al Carnestoltes de Tàrrega d’enguany o abans comparant la Fira del Teatre de setembre amb una tifa, l’actuació d’uns titellaires a Madrid on presumptament s’enaltia el terrorisme d’ETA i Al Qaeda davant d’infants (i per tal motiu, un agreujant amb raó); al Carnaval de Solsona l’any 2015 quan suposadament s’instava a matar espanyols; les lletres del raper Valtonyc, etc. Però tot i que les sàtires s’han de prendre a broma contextual, l‘odi ideològic és legalment un agreujant (segons convingui) sent condemnable enaltir tota forma i origen de terrorisme per respecte a víctimes i supervivents. Però sense criticar la llibertat d’expressió cal plantejar si aquesta s’ha de limitar (la llibertat d’una persona s’acaba quan col·lideix amb la d’una altra) o si cal faltar al respecte o provocar per cridar l’atenció (histrionisme), guanyar audiència (diners), o fomentar l’escàndol. Però no és la mateixa reacció de certs sectors quan s’enalteixen altres terrorismes o règims d’altra ideologia o religió; ni es parla de la presència d’infants a curses de braus i amb maltractament animal, pel·lícules violentes i amb contingut sexual, o la teleporqueria que fomenta la grolleria, triomfar sense donar brot, missatges equivocats i frívols sobre relacions de parella, etc. De titelles i titellaires els trobem a la vida en persones manipulades i manipuladores, en la robòtica, o en política, on dirigents ‘titella’ venen la nostra sobirania nacional als ‘titellaires’ mercantils. On trobar crítiques imparcials a tot acte incorrecte, violent i injust?.
Toni Yus Piazuelo