Darrerament han augmentat molt les denuncies per incivísme tan a la nostra ciutat com arreu, des de macro botellots, com el sofert fa uns dies davant el campus universitari del Segre, contravenint de manera fefaent les normes sanitàries de distancia social i grups restringits amb el conseqüent risc per tota la col·lectivitat d’un nou rebrot de la pandèmia, fins a la crema de vehicles i altres bens públics i privats, passant per una total indisciplina circulatòria amb l’ irrupció dels patinets elèctrics i altres andròmines que no respecten les normes de la seguretat vial, i que ja han provocat mes d’un accident amb conseqüències fatals aquí i arreu.
La majoria dels implicats en aquests afers son joves, no exclusivament cal dir-ho, pel que tot sovint es fa la vista grossa, en considerar que son actituds normals doncs estan en els anys de la rebel·lia juvenil una etapa per la que tothom hi passa, tan es així que en nom d’una mal aplicada correcció política es disculpen aquestes actituds amb consideracions de tipus moral i psicològic, com que porten molt temps de repressió a causa de la pandèmia és comprensible desfogar-se en un moment d’esclat hormonal, davant las limitacions imposades que han obligat a un llarg confinant i aïllament junt a altres mesures que han impedit i encara impedeixen gaudir del esbarjo desitjat.
Potser si, que les restriccions sofertes son molt dures, som una societat cada cop menys acostumada a les dificultats i frustracions, i ara ens trobem amb una situació inesperada, així que saltar-se les prohibicions te el seu morbo, però hi ha línies vermelles que no es poden traspassar com ocasionar danys físics i morals en persones, o fer destrosses materials i furts. Els joves acostumen a ser gregaris i la massa dona força i anonimat, això facilita la transgressió les borratxeres, les deixalles i les actituds incíviques, però mai podem admetre que aquestes siguin violentes o delictives.
Llavors enfront aquests excessos només hi caben dos solucions civisme o coacció que s’ha d’exercir per part de les autoritats quan es menester. Cal incidir doncs en la formació d’ actituds cíviques i fer pedagogia a tots el nivells (joves, pares, tutors, educadors) per aconseguir uns comportaments més respectuosos . I si malgrat tot això no és suficient, no queda més remei que aplicar els mitjans coactius de manera proporcional i necessària per garantir una bona convivència ciutadana.
JORDI TESTAR I JUNCÀ