Director
Als mesos d’estiu quan la calor es torna insuportable a Lleida, al igual que en moltes ciutats d’interior no beneficiades per la recepció massiva d’ hordes turístiques , sovint molts establiments pengen per uns dies un cartell visible, que diu tancat per vacances, però malauradament aquest estiu aquests rètols porten una llegenda diferent i menys lúdica, ja que aquest any les botigues han de tancar a causa de raons sanitàries, per culpa del Covid-19.
No es cap novetat que Lleida és ara, el que en diuen “trending topic” informatiu, doncs que som els primers del país en tornar a estar confinats a causa de rebrots incontrolats de la pandèmia que venim patint des de ja fa uns mesos, per quan diuen que aquí hi ha transmissió comunitària, aquest fet ha aixecat molta polseguera, a causa del per què, quant i com s’ha del arribat a aquesta situació, i tothom com es lògic expressa la seva opinió i reparteix culpes i culpables, tema que evidentment fereix moltes susceptibilitats.
Des de que ha arribat aquest virus provoca molts estralls aquí i arreu, a vegades ens volen creure que les coses tornen a ser normals, i s’intenta viure com si no passes res, cosa que sigui dit de pas, ajuda a reactivar els contagis, però em d’esser conscients que mentre el virus ens acompanyi i no es pugui eradicar o si mes no neutralitzar, encara ens tocarà patir molt les conseqüències que són i seran nefastes tan a nivell individual com col·lectiu.
Dissortadament crec que aquests tancaments d’establiments comercials que assenyalen els cartells, poden esdevenir definitius en molts casos, en una degradació encara més intensa del teixit comercial i social de la ciutat, que ens els darrers anys ja havia suportat una considerable baixada de persianes, com a conseqüència de la darrera crisis econòmica encara no superada i també pels canvis d’hàbits dels consumidors mes proclius a les compres per internet o en grans superfícies que al petit comerç tradicional que no te gaires possibilitats de competir.
Suposo que la ciutat com tota la societat necessita canviar i adaptar-se als nous temps i sempre hi han èpoques de creixement i de decadència, malgrat tot crec que cal anar pensant alternatives productives per tornar dinamitzar Lleida, ja que el comerç que dona vida i color a la ciutat s’està apagant, i si el comerç s’apaga també s’apaga la ciutat.
Salut i república.
Jordi Testar Juncà