Sr. Director:
Fa uns anys dins d’un curset de fotografia, vaig voler emular a Clint Eastwood, vana pretensió, intentant en lloc de fotografiar els ponts de Madison, fent-ho amb els de Lleida, ja que si des de antuvi només hi havia el Pont Vell per accedir a la ciutat, amb el decurs dels anys els ponts i passarel·les se han prodigat tan per superar el riu Segre, com els canals i sèquies de la horta o les infraestructures viaries i el ferrocarril. Malgrat tot no vull parlar d’aquests ponts, o de les obres d’enginyeria, urbanisme i ordenació del territori, temes que cal deixar en mans dels experts. Si no de una cosa molt simple, el fet de que els ponts es basteixen per superar obstacles que dificulten el pas i permetre seguir la marxa amb seguretat.
Tanmateix a la vida per poder superar les moltes dificultats que es troben, també cal bastir ponts que permetin travessar-les sense que ens arrastrin, ja que mentre les dificultats són minses només amb un petit esforç es poden vèncer, en altres ocasions però, com les infermetats greus, les pèrdues d’essers estimats i fins hi tot un atur perllongat costen molt de travessar, és per això que es necessiten unes bases solides i ben assentades i que la llum del pont sigui prou ample per superar el llit del riu fins i tot en cas de grans avingudes, i això val tan a nivell individual com col·lectiu.
Malauradament aquest any ha arribat una riuada molt forta, devastadora i mantinguda en el temps, i ha resultat que molts ponts que teníem bastits només servien per superar rierols, ja que quan ha arribat l’actual pandèmia teníem unes estructures massa febles per poder aguantar l’escomesa. Així el nostre sistema de salut pública s’ha vist desbordat a causa de les progressives retallades sofertes dins del Estat del benestar provocat per l’expansió de polítiques neoliberals que l’ han anat soscavant. Fet que ha generat moments molt difícils de gestionar i que ha ocasionat moltes víctimes i tal vegada algunes haurien sigut evitables.
D’altre banda el confinament que ha calgut imposar per evitar una major expansió de l’epidèmia, ha provocat una parada brusca de l’activitat econòmica, i quantes empreses s’ha emportat pel davant?, quants llocs de treball perduts?, no serà perquè l’estructura econòmica esta construïda amb unes bases massa febles?.
Ara que les aigües comencen a remetre, encara no podem fer una avaluació del danys soferts i la magnitud del drama sofert, potser hem perdut molt, però cal esperar que també hem guanyat quelcom, ja que les corrents de fons s’han desplaçat, i això ens obliga a repensar les bases sobre les que construïm la societat per tal de poder bastir uns nous ponts mes resistents que ajudin a superar els nous reptes que estan sorgint.
Salut i República
Jordi Testar Juncà.