Sr. Director
A Lleida, com a punta del iceberg dels rebrots infecciosos produïts pel Covid19, es fa evident cada cop mes una situació general de pessimisme i fatalisme que és preocupant, ja que denota la percepció mediatitzada que te la ciutadania de l’actual situació de crisis sanitària, econòmica, política i social que patim, sense que s’albirin solucions a curt termini per a revertir-les. Quan un estat de por i angoixa s’allarga en el temps acaba causant ansietat, baixa autoestima i molts quadres depressius, encara que sempre hi ha gent de bona voluntat que diuen que tranquils que això se superarà, el cert és que cada dia que passa el desànim es va expandint i això a nivell col·lectiu es força inquietant.
Les mesures restrictives que patim ara a Lleida i al Baix Segre, no son tan rigoroses com les suportades durant el confinament de la primavera, però anímicament ens afecten més, tenim els moviments limitats, el comerç esta mig paralitzat, la restauració tancada i malgrat tot continua el degoteig de casos positius, cosa que fa témer que les restriccions han vingut per quedar-se per un temps incert i indefinit . Mentrestant cal tenir paciència i fer bondat, evitant la vida social, i interioritzant l’obligatorietat permanent en el us de la mascareta i altres mesures sanitàries, per poder aguantar els embats de la pandèmia, i esperar veure que restarà dempeus desprès de tots aquests sotracs en el ja debilitat teixit productiu.
La realitat es que el virus volta lliure per aquí, que és com dir que la infermetat i la mort també ronden, de fet això sempre ha estat present en diversitat de formes però havíem après a obviar-ho, i ara en canvi ho tenim present a totes hores. Tanmateix també arriben noticies positives d’avenços amb el disseny de vacunes, i plans d’estímuls i ajuts econòmics, però el problema es que tot això es percep lluny en el temps i amb la sensació de que no som objectiu prioritari, ja ho voldríem com tothom és clar, per què tenim unes autoritats i unes institucions que cada cop generen mes desconfiança, cosa que aprofiten els demagogs, curanderos i salva pàtries de torn mitjançant les xarxes per generar mes dubtes i incerteses.
Pertanyem a una societat educada amb valors petits burgesos i en el consumisme desenfrenat a on només queden uns pocs que tinguin records dels desastres i carències de la guerra civil i la seva postguerra, això fa que la immensa majoria de la població sigui poc permeable a les dificultats , frustracions i espera de solucions immediates, malgrat tot està demostrat que la història del món i de les persones no és mai estàtica i per sobreviure cal adaptar-se a les circumstancies canviants. Així que cal combatre els pessimismes amb actitud positiva i activa sense esperar que ens ho donin tot fet, hem de procurar ser part de la solució , ja que tots i cadascú podem aportar-hi el nostre petit gra de sorra per poder vèncer les pors, les informacions tòxiques i les circumstancies adverses que generen l’actual pessimisme.
Salut i república