Sr. Director:
Permeti’m que parli, aquesta vegada, no en nom propi sinó que em permeto, -sense el seu consentiment previ evidentment-, parlar en nom d’habitants i pobles d’escassa densitat demogràfica, com n’hi ha sobradament en les nostres comarques lleidatanes i de la resta del principat, i en un dels quals, podria estar gaudint-ne actualment si no fos pel maleït confinament que m’obliga a restar a la capital.
Dic això perquè he pogut sentir darrerament dues coses que m’han desagradat notablement. Una, que a un pobre pagès el varen multar per anar-se a buscar al seu propi hort, un simple enciam. L’altra, en boca de prestigiós epidemiòleg Oriol Mitjà, quan manifestà, preveient que s’haurà de fer progressivament el desconfinament adient, que no caldria que el primer dia pogués sortir tothom i, per exemple, s’omplís el metro de gent. Evidentment és referia al supòsit que això podria passar a BCN i en d’altres ciutats grans. Qui diu metro, podria dir grans concentracions de persones, en grans magatzems, estadis, pavellons, escoles, etc.
Jo crec, que de forma involuntària -per suposat-, no va caure pensar què hi ha localitats on sortir al carrer més aviat és un miracle trobar-se alguna ànima voltant i com a molt, en aquest supòsit de creuar-se amb algú, i a una distància més que prudent, es poguessin saludar un a cada costat de vorera i prou.
És que és més perillós anar a l’hort per autoabastiment d’enciam o patates, posem per cas, que anar al súper, on (ni que respectis el metre i mig) hi trobaràs molta gent al teu voltant?. Per què quan es prenen gran decisions, com les que s’han pres darrerament i caldrà prendre d’ara en endavant, no és pensa mai en les minories, com poden ser, els nostres petits pobles i viles? Sempre, sempre s’ha de prendre com a referent les grans urbes ignorant que hi ha d’altres variants? Deixem, doncs , també en aquest casos, de ser egoísticament urbans i centralistes. Al meu poble, sr. Director, no hi ha metro.
Jaumedelleida