Mentre cau el mantell fosc de la nit sobre la meva estimada Terra Ferma, a l’oest de Catalunya, la necessitat de repòs, una mirada assossegada cap endins es fa molt necessària. La tensió acumulada els darrers dies necessita una eixida de gran calibre per evitar un fort esclat. En orris se n’han anat els desitjos que tenia, quan començava la setmana, de mantenir-me al marge dels esdeveniments.
Les contradiccions amanides amb el vinagre de les mentides i l’oli llefiscós de les mitges veritats fan difícil de pair qualsevol plat servit de males maneres. No consola, en absolut, veure que el servei és indisciplinat també a les taules del voltant; ans al contrari, aquest ambient enterbolit contribueix a fer més difícil la digestió d’un aliment necessari per sobreviure i seguir fent camí.
Des de la taula estant, em sorprèn la docilitat d’alguns comensals enfrontada a l’hostilitat de qui, se suposa, ha d’estar al servei dels clients que són els que paguen.
A poc a poc, alguna veu es comença a fer sentir mostrant, si més no, una incomoditat manifesta. Un runrun es va estenent per la sala i les queixes, tot i que mantenen una educació exquisida en les seves manifestacions, van augmentant en nombre. Algunes d’aquestes queixes procedeixen de persones que considero que estan en possessió de criteris i consideració social de més nivell que els meus.
Constatar com s’estén aquesta mostra de disgust pel tracte rebut, no resol de cap manera el problema que ja és força evident. Això si, recomforta un poc i, de tornada cap a casa, l’aire fresc de la nit i el silenci dels carrers mig buits que em condueixen cap a casa tenen l’efecte d’un bàlsam sanador que fa que el cap de setmana que comença pugui tenir uns tons més amables per encetar, amb més calma, la nova setmana que vindrà.
A la Terrs Ferma, amb les arrels ben fortes i esteses, malgrat la calor que resseca els camps, tenim una xarxa de canals que en calma la sed i fa que, aquesta terra productiva i solidària, continuï donant fruits a qui la treballa i l’estima, perquè és així com ha sigut i serà.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera