Davant la pandèmia mundial i crisi humanitària, l’estudiantat hem estat els primers damnificats pel desconcert i caos provocat pel Coronavirus. Tot i aquesta situació, hem estat també els primers d’autoorganitzar-nos: només en són uns quants exemples les recomanacions audiovisuals proposades per la Coordinadora d’Assemblees d’Instituts de Lleida o també el moviment estudiantil a secundària, recollint tot d’inquietuds i de problemàtiques que hem estat els primers a entomar. El professorat, a part, també han estat víctimes d’aquesta situació inesperada.
Els estudiants ens hem trobat amb un sistema educatiu no preparat i un futur acadèmic incert; de fet el COVID-19 només ha servit per evidenciar les diferències de classes, sobretot pel que fa a la bretxa digital. Problemàtiques com l’excés de tasques avaluables i sobrecàrrega de feina, manca de bibliografia i de llibres, mala planificació horària sense avís, i poca claredat pel que fa al sistema d’avaluació del tercer trimestre. Tots aquests són només alguns greuges que hem patit les estudiants de classe treballadora, i tot i les bones decisions polítiques preses són insuficients per tal de retallar les desigualtats socials inherents al capitalisme.
En la mateixa línia, exigim que tot l’estudiantat que s’hagi de presentar a les PAU les pugui afrontar amb igualtat de condicions, el no allargament el curs i compensacions econòmiques per aquell qui ho requereixi. Per un sistema educatiu a l’altura de les nostres necessitats, alcem-nos i reivindiquem l’educació que ens mereixem. Organitzades som més fortes!
Júlia Ribes i Bru. Militant de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Lleida