Al top 10 del rànking mundial. Al podi de les CCAA espanyoles. Amb xifres, encara de tres dígits d’infectats, contagiats i de dos dígits pel que fa als morts.
Tot just començant la fase 2. Amb aquest CV, no puc entendre com hi ha gent que frisa per posar fi al confinament, pensant en viatges intranscendents.
Cóm podem estar orgullosos d’estar entre els pitjors del món? Tant mirar cap a “Europa” i … què fem per posar-nos al nivell dels països que admirem? Acostar-nos a Alemanya no és conduir un BMW, o un Audi, o un Mercedes! Emular Alemanya és ser més rigorosos en el nostre dia a dia, mirar de ser millors en tot allò que fem, cercar la excel·lència i no pas l’aprovat justet per anar tirant.
Fa pocs dies sentia com l’Empar Moliner comentava, en una tertúlia radiofònica, els mals acabats del seu Nissan fabricat a Barcelona … i deia que havia pogut observar les mateixes deficiències en altres vehicles del mateix model.
Això és a allò que aspirem?. A ningú li agrada viure en una angoixa constant, caminant sobre la corda fluixa, però només cal sortir al carrer i veure mascaretes al colze, tapant la papada, al clatell fins i tot! Sento vergonya, molta vergonya, alhora que por quan veig això.
Dia sí, dia també, se’ns recorda la possibilitat d’un rebrot. Així el combatrem? Jugant a la ruleta russa de la vida?
Miro enrere observant el meu passat. Em vénen a la memòria les meves primeres passes en el món de les curses. Les mil i una nits de mal dormir la nit anterior a una cursa. La tossuderia per fer els entrenaments amb un únic però ferm objectiu: acabar les curses d’una manera digna i disfrutant-ne al màxim. I miro el present i n’estic content. Déu n’hi do els quilòmetres que fet i els que, espero, em queden encara.
Disciplina, perseverança i, per damunt de tot, precaució i prevenció de lesions. No és pas tan difícil! És molt demanar fer d’això una normalitat en la vida quotidiana?
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera