Amb 71 anys, m’he estrenat per culpa d’una pneumònia comuna (per sort no COVID-19) com a pacient en un hospital públic com és l’Arnau de Vilanova.
De tant en tant, veig com molts pacients després de superar una malaltia, agraeixen al personal sanitari a través de cartes fetes públiques, el tractament rebut i la cordialitat del personal que els havia atès. Jo personalment, he de dir que, efectivament, el tracte ha estat d’allò més amable i satisfactori i això que no requeria pas d’una atenció desmesurada com suposo deuen patir d’altres tipus de pacients. Només em puc referir al personal de la quinta planta i al d’urgències en primer lloc. Però és que no puc oblidar-me de tota la cadena sanitària des què vaig fer la trucada al 061 i tot el seguit de passos que marca el protocol, passant pel Cap, l’ambulatori, altre cop el Cap i finalment a urgències i el propi Hospital.
Voldria doncs, a través d’aquesta carta, poder fer el trasllat del meu reconeixement a tots ells dient-los que són autèntics professionals i que se’ls nota que tenen vocació, perquè per força, i en situacions tan a vegades desagradables, no generarien tanta empatia.
El meu agraïment doncs, en nom propi (i també en nom de molts altres que s’han trobat en situacions semblants a la meva i no gosen potser fer-ho públic). A tots ells gràcies. Si vaig estar segur d’entrada i esperançat, era perquè confiava estar molt ben atès, tot i no conèixer ningú del personal que m’assistí.
Jaumedelleida