Un nou dilluns, tan i tan semblant a tants altres, ens diu adéu. Amb una súperlluna il·luminant el cel, escortada per les estrelles, el sol, que ja fa estona que ha marxat, s’ha deixat veure i notar mentre ens ha fet companyia.
Estem al bell mig de l’hivern i tenim unes temperatures fora de lo normal. Semblen més aviat de primavera que no pas d’hivern. Deu ser per aquest motiu que alguns tenen, no només la sang sinó també les neurones, ben alterades.
Escoltar en Borrell blasmar contra Greta Thunberg, provoca les queixes de moltíssima gent, i no només aquí, a Catalunya. Cada dia les diu més grosses i sembla no tenir aturador.
Encara no estem en campanya però ja veiem i sentim a uns quants que, enyorant polítiques i partits que fan pudor de resclosit i naftalina, ens volen convèncer de les virtuts d’allò que ja hauria d’estar en un abocador, prest a desaparèixer.
Les preses i presos polítics continuen patint assetjament per part d’aquells que gaudeixen, públicament, de records d’aquell dictador al que volen emular. Nosaltres, avui, els hem recordat, un dilluns més, a la plaça Paeria, on ens hem aplegat procedents d’arreu de la Terra Ferma. Cansats de la ignomínia que suposa encadenar drets, no defallim i seguim demanant la Llibertat d’aquelles i aquells que romanen, a hores d’ara, reclosos en fosques cel·les.
Estem al bell mig de l’hivern, sí. Aquesta avançada primavera, però, també ens altera. I seguirem, malgrat tot, tossudament alçats i en peu de pau, exigint que aquella dama encadenada, que duu per nom Llibertat, sigui deslliurada de les cadenes que la tenen presa i ens pugui conduir fins a un nou país, també Lliure i Sobirà.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera