Potser per haver hagut d’esquivar, durant molt de temps, molts entrebancs. Potser per haver-me equivocat manta vegades. Potser per haver-me sentit incomprès tot sovint. Potser perquè em sento més a gust corrent quan tinc el vent en contra, que quan bufa al meu favor. Potser perquè he rebut cops quan no m’ho esperava. Potser perquè, a contracorrent, sóc més jo. Potser perquè potser sóc així, i potser ja no canviaré, perquè potser ja no en tinc ganes, de canviar, avui, mentre molta gent s’aplegava davant les pantalles dels televisors, per mirar com uns milionaris de calça curta clavaven puntades de peu a una pilota, jo he decidit calçar-me aquelles ales verdes, que sempre m’esperen, frisoses, quan es fa fosc i he sortit a volar, en vol rasant pels carrers de Lleida.
No ha sigut el millor dia, si penso en el ritme que he portat. Ja hi comptava, però. Ahir vaig donar mig litre de sang, que anirà a parar al cos d’algú que la necessitarà. El diumenge vaig estar corrent pels voltants de Preixana. Avui estava cantant que, amb poder “córrer”, ja podia donar-me per satisfet.
I així ha sigut!
De tornada cap a casa, la boira, tot i que gens espessa, començava a deixar-se caure sobre els camps. Què ens trobarem al matí? Ves a saber! Lo que hagi de ser, serà, com diu la cançó.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera