Els planetes Venus i Mart ofereixen oportunitats interessants i, com deia el fina astrònom Carl Sagan sobre els descobriments a l`època del Renaixement, aquests són també literalment nous mons que ens esperen. Si la zona habitable d’un sistema solar coincideix en una o vàries zones segons l’estel, ara mateix la Terra sembla l’únic planeta amb vida, mentre Venus és molt calent i Mart molt fred.
A un llibre de John Gray es diu que les dones són de Venus i els homes de Mart, ja que homes i dones som biològicament similars i usem les mateixes paraules, però en general (tot i excepcions), som diferents en comportaments, actituds, o manera d’expressar-nos. I és que la incomunicació, la incomprensió i la mala interpretació de paraules o comportaments poden acabar amb amistats, carreres professionals i la flama de l’amor.
Però tot i les nostres diferències, algunes d’elles imposades per cultures masclistes excloents, no han de ser obstacle perquè tothom (homes i dones) caminem cap a la vertadera igualtat i no sols el Dia de la Dona Treballadora (commemorat des de l’any 1854 en honor a les valentes dones assassinades per un empresari tèxtil sense escrúpols per demanar millors condicions laborals), sinó tots els dies de l’any, perquè tot i els avenços, encara queda per fer, com la igualtat salarial per realitzar elles les mateixes tasques (de vegades més i millor), afegint la doble i múltiple discriminació per motius de capacitat o origen social o nacional, el persistent masclisme en algunes institucions, l’amenaça de reversió per la imposició de certs ‘costums’ forans (mutilació genital femenina, etc); la violència sexual, el maltractament, etc.
Però també cal trencar la barrera psicològica, el ‘sostre de vidre’ (també dit de ciment o terra enganxós) que impedeix avançar moltes dones ja per l’exclusió d’algunes d’elles mateixes per pressió social, factors culturals o igualtats a conveniència (atribució sols a les dones de certs papers, seguir patrons de ‘bellesa’ per beneficiar certa indústria, segregació de feines, consum de ‘teleporqueria’ frívola, insults a dones insubmisses, mentre s’obliga els homes a assolir papers de ‘proveïdors’, ‘faldillers’, ‘violents’, o la iniciativa masculina en relacions de parella com símbols d’homenia’). Un masclisme que alimenta aquests estereotips, ens fa mal als homes i on ambdós sexes tenim igual culpa, i per això cal la participació activa dels homes en aquesta lluita, lluny de guerres entre sexes i xantatge emocional, defensar una única Llei de Violència Intrafamiliar estesa a altres col·lectius susceptibles de maltracte, la custòdia compartida en divorci o separació, o acabar amb el llenguatge sexista, etc.
Si en general els homes som de Mart i les dones de Venus, afegeixo que l’oposició capitalista a la vaga feminista al·legant la (falsa) ‘llibertat’ de mercat i el ‘comunisme’ demanant fins i tot treballar més, sí podem dir que uns sistemes polítics són de diferents planetes que d’altres; i la Terra és on tots dos sexes ens trobem, podem aprendre en unió i recíprocament, fer amistat i, arribat el cas, enamorar-nos mirant en una mateixa direcció. Però si el feminisme integrador a països com Bolívia (amb moviments com ‘Mujeres Creando Comunidad’) permet fer sortir Eva de la costella de ‘Evo’ (Morales), també recordem que les dones són font de la Vida (d’aquí el nom bíblic ’Eva’, de l’hebreu Havva, ‘La que dona Vida’) i per tant, donem-les tot el respecte que es mereixen.
Toni Yus Piazuelo