El 12 d’octubre fou el tret de sortida del colonialisme a gran escala, un fet encara existent literalment a Palestina i altres països i el colonialisme econòmic més sibil·lí de macroprojectes de grans multinacionals nocius pel medi ambient, els territoris i la justícia social.
Ara, però, no es parla de l’Aliança Bolivariana per Amèrica-Tractat de Comerç dels Pobles (ALBA-TCP) tot i que encara existeix i és un bloc supranacional; però mentre altres blocs actuals es basen en interessos geoestratègics, l’ALBA conté gran càrrega ideològica (generalment d’esquerres) i defensa el bé comú, la justícia social, la cooperació igualitària entre les nacions membres via diàleg i consens, amb acords en varis àmbits (energia, transport, logística, cultura, esport, etc), i més obert i integrador que l’antic bloc comunista CAEM (Consell d’Assistència Econòmica Mútua).
El bloc es fundà a l’Havana l’any 2004 per Cuba i Veneçuela amb els llavors presidents Fidel Castro i Hugo Chávez, sumant-se després Bolívia, Nicaragua, varis països insulars caribenys, etc i, com a països observadors, Surinam, Haití i l’Iran (l’únic de fora d’Amèrica, parlant també d’incloure Vietnam i Bangladesh). Ara el bloc passa per adversitats com l’error de no diversificar les economies (com la Veneçuela bolivariana, centrada en el petroli), i la variació de la membresia del bloc segons la ideologia dels seus governs de torn (havent-lo abandonat Hondures i Equador).
Però davant les adversitats, segueixen les lluites de tot signe polític als pobles i Estats-Nació per alliberar-se d’intervencionismes i submissió a mandats estrangers imperialistes i construir models econòmics on el comerç i la inversió no siguin fins en sí mateixos, sinó eines de desenvolupament sostenible.
Des del BRICS fins l’Aliança dels Estats del Sahel, l’Assemblea dels pobles d’Euràsia, el Moviment de Països No Alineats i altres, és l’ALBA d’un món multipolar que ha vingut per quedar-se. Endavant!
Toni Yus Piazuelo