AMNISTIA I NO PAS INDULT

Escrit per Santiago Suñol i Molina

            Fa poc més de sis dècades que un cop arribat a Requena per obrir la primera Agència d’Extensió Agrària d’aquesta comarca de la València de parla castellana, vaig conèixer l’amic Paco Sanjuan, a qui m’havien assignat com ajudant, el qual tenia aspecte de ‘chicarrón del Norte’, tot i que era fill del Campo de Peñafiel –Valladolid–, o sigui ‘castellano viejo’, bon jan, treballador, honest, voluntariós i de geni benèvol.

         Doncs bé, al Paco li agradava de llegir la revista progressista catòlica El Ciervo, editada a Barcelona per Llorenç Gomis i l’Alfons-Carles Comín i Ros (1933-†1980), aquest darrer d’ideologia comunista i pare de l’avui exiliat Toni Comín i Oliveres, qui sense abandonar mai el seu catolicisme integral evolucionà cap a posicions marxistes, integrant-se en el FOC (1962), fundant Bandera Roja de Catalunya (1974), creant també el moviment Cristians pel Socialisme i, per últim, militant en la facció dels catòlics marxistes en el si del PCE-PSUC (1977).

         Amb semblant trajectòria i historial, i havent estat empresonat per una col·laboració a Témoignage Chrétien, crec recordar que fou el 5 de febrer d’ara fa mig segle –o sigui del 1970– que seria finalment indultat de manera inconcebible i paradoxal per l’aleshores ja xaruc i decrèpit dictador Franco, el qual en la frontera ja de la seva mort a finals de novembre de 1975 encara signava sentències de mort i en portava 110 d’execucions ordenades per “garrote vil”. Sembla, però, perquè va rebre fortes pressions exteriors, segurament del propi Vaticà.

         Davant l’indult, Comín-pare es va proclamar objecte impensable d’un tracte de favor, i va precisar que la seva llibertat no tindria tot el sentit sinó anava unida a una mesura de caire general, com la d’una amnistia que ell mateix s’apressava a sol·licitar a les altes autoritats i institucions del país, en favor de tots els companys que continuaven empresonats.

         Que aquesta amnistia general no arribés mai ho prova que quatre anys després –pel 2 de març de 1974– era executat en una cel·la de la presó Model de Barcelona el jove anarquista català Salvador Puig Antich (1948-†1974), militant del MIL (acrònim de Movimento Ibérico de Liberación, de signe anticapitalista), després d’haver estat jutjat per un tribunal militar en un judici irregular i sense garanties –autòpsia falsejada, proves ocultades, declaració escrita de vuit folis omesa…– i condemnat a “garrote vil” per la mort d’un inspector de la Brigada Político-Social.

         Malgrat també la intervenció del Vaticà i les manifestacions arreu d’Europa, no se li va concedir l’indult i en certa manera fou una venjança del règim franquista després de l’espectacular atemptat etarra contra Carrero Blanco poc més de dos mesos abans (20/12/1973).

         El bestial “garrote vil” consistia en un màquina per aplicar la pena de mort que va estar legalment vigent des d’un decret de Fernando VII –com veieu no només usava ‘paletó’, o levita llarga, sinó també ‘garrot’– de 1832 fins a la seva abolició amb la Constitució espanyola de 1978. Un collar o anella de ferro al voltant del coll del condemnat s’anava estrenyent mitjançant un cargol de rosca accionat pel botxí fins a escanyar-lo i trencar-li el coll a nivell de la columna cervical. El que la víctima morís més o menys instantàniament depenia de la força física del botxí i de la resistència del coll del desgraciat.

         Vaja, una salvatjada! que va estar vigent 146 anys i encara present en la justícia espanyola fa tan sols quatre dècades. Ens hem de fer mirar, doncs, tanta i tan encoratjada i continuada repressió, i combatre com féu Comín les injustícies estructurals dels poders fàctics o no de dret, però no hem de caure en la mera resignació cristiana, sinó que cal la resistència i l’activisme cívics, negociant l’amnistia contra la inmoral foscor de l’absurd, les clavegueres i la caverna mediàtica.

Santiago Suñol i Molina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.