SOFRIMENT

OPINIÓ. OCTAVI PEREÑA I CORTINA

Lluís Amiguet que entrevista la doctora Marion Muller-Colard, teòloga, inicia l’entrevista preguntant-li: “Té algun sentit que un nen pateixi dolors terribles per un càncer in curable? La doctora li respon: “Vaig veure que aquest patiment, de vegades horrorós, sempre ens sorprèn quan ens toca, perquè ens considerem bones persones i, per tant, protegides per la nostra bondat i el pacte amb el Déu d’aquest dolor. I ens causa tal sorpresa ser les seves víctimes que ens preguntem sense resposta: “Per què jo?” “Per què el meu fill?” Davant aquests interrogants que sí tenen resposta si se’ls busca en el lloc adequat, la Marion diu: “Ens aferrem a qualsevol explicació per poder treure el cap de l’aigua”.

A la pregunta del periodista: “¿No és la religió aquest consol?, la doctora li contesta: “Hi un consol mil·lenari, però fals en un sistema religiós anomenat “retributiu” que suposa un Déu que reparteix desgracia i felicitat. I de vegades incomprensiblement, però que hem d’acceptar com a creients”. Em dóna la sensació que la doctora accepta amb resignació el dolor, com si no hi hagués més remei que suportar-lo. Ja que té la idea del Déu “retributiu” que escampa la desgràcia a caprici, aquest concepte li impedeix trobar el sentit purificador que té el dolor. Si es té la idea del Déu justicier que fa sofrir les persones per plaer, mai es deixarà de fer explotar queixosos: Per què a mi?

Per un costat el dolor en alerta que som pols i al pols tornem. A aquest destí ens recorda que ens hi apropem cada dia una mica més. Per això en lloc de considerar-lo un enemic seria millor que el consideréssim  l’amic que diàriament ens dóna una lliçó magistral sobre la VIDA. La Marion Muller-Colard diu que va estudiar teologia protestant i que és una fan del llibre de Job que tracta amplament del dolor. Una cosa és conèixer la lletra del text i una altra conèixer el Déu que ha inspirat l’autor humà a escriure’l.

Mentre es consideri Déu una entelèquia, una persona imaginària que no té realitat objectiva no es podrà entendre l’essència del dolor. Si no es té en compte Déu creador perquè ens hem enemistat d’Ell per pròpia voluntat,  malgrat això, no ens ha deixat d’estimar  fins el punt d’enviar el seu propi Fill a morir per nosaltres per rescatar-nos de les conseqüències de l’absurda desobediència que vam cometre estant en Adan. Fa poc hem celebrat Nadal que malauradament s’ha convertir en una festa pagana com ho proclamen els a nuncis comercials i moltes de les nadales que es canten. Davant aquest desviament nadalenc no ens ha de fer estrany que quan el sofriment truca a les portes de les nostres llars reaccionem amb picar de peus en senyal de protesta. Les nostres rebel·lions no ajuden a asserenar-nos. Tot el contrari, contribueixen a que el dolor emocional es faci més intens. Sense la presencia de Déu que és pau, la nostra existència terrenal es converteix en l’avantsala de l’infern. La cosa no hauria de ser així.

Davant el sofriment, aquesta és la resposta que ens dóna la Bíblia: “Beneït sigui el Déu i Pare del nostre Senyor Jesucrist, el Pare de misericòrdia i Déu de tota consolació, que ens consola en tota la nostra aflicció, a fi que nosaltres puguem consolar els qui es troben en qualsevol aflicció amb el consol amb que nosaltres mateixos som consolats per Déu. Perquè així com els sofriments de Crist abunden a favor nostre, així també per Crist abunda la nostra consolació. I si som afligits és per la vostra consolació i salvació, que és eficaç en suportar amb paciència els mateixos sofriments que patim també nosaltres, i si som consolats és per a la vostra consolació i salvació. I la nostra esperança respecte de vosaltres és segura, perquè sabem que així com som participants en els sofriments, ho som també en la consolació” (2 Corintis 1: 3-7).

El sofriment, evidentment és la conseqüència de la mort física i espiritual d’Adam a causa de la desobediència que va cometre. El que inicialment va ser un càstig per la desobediència a la Llei divina que li prohibia menjar de l’arbre del coneixement del bé i del mal (Gènesi 2: 17), la misericòrdia de Déu en Crist Jesús, la converteix en una font de benedicció ja que ens ajuda a fer-nos la vida més suportable durant el nostre pelegrinatge cap a les mansions celestials on Jesús està preparant un lloc on passar l’eternitat.

Octavi Pereña i Cortina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.