SATANÀS: MITE O REALITAT

John Connolly escriu una carta al diable: “Estimat Satanàs: Sento enormement haver de comunicar-te la nostra decisió de rellevar-te del teu càrrec d’Arxidimoni, Princep de la foscor, Rei de l’Abisme, etcètera, despullar-te de tots i cadascun dels títols associats amb la teva suposada condició de font del mal suprem en el món…Podríem continuar, però no veiem motiu per avergonyir-te més. És cert que el món es troba en una situació atroç, i que els motius per l’optimisme són pocs i molt dispersos, però a la humanitat li ha tocat treballar la seva pròpia ruïna sense gairebé comptar amb el teu ajut o prescindint per complet d’ell, una tasca que ha assumit amb molt de gust. No podem sinó considerar pels retrats cinematogràfics i literaris que et presenten com un personatge la malvolença del qual es veu superada per la seva astúcia són excessivament aduladors, i que en algun moment el diner ha hagut de canviar de mas. Estem decebuts  amb tu i, la veritat ja no et necessitem més. Som, i sempre hem estat lo suficientment capaços de no tenir cura de nosaltres mateixos. Atentament. John Connelly, alies el Nou Satanàs.

L’autor de la carta a Satanàs nega l’existència d’aquest ésser maligne i que la caòtica situació en que es troba és responsabilitat exclusiva d’ella. N’hi ha que neguen l’existència de l’holocaust nazi i la realitat dels camps  d’extermini. N’hi ha que neguen la presència del coronavirus. Negar-ho no vol dir que el primer no hagi existit i que el segon no segueixi fent estralls en la humanitat. Negar l’existència del dimoni no vol dir que no existeixi i que la humanitat treballi la seva pròpia ruïna no significa que Satanàs no tingui alguna cosa a veure..

Jesús parla del diable amb la qual cosa dóna fe de la seva existència. Ho fa amb aquestes paraules en el context d’una discussió en la que els jueus deien que Abraham era el seu pare. Llavors el Senyor els aclareix qui és el seu vertader pare espiritual. Els diu: “Vosaltres sou del vostre pare el diable, i voleu fer els desitjos del vostre pare, ell era homicida des del principi, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha veritat. Quan parla la mentida, parla del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (Joan 8: 44).

¿Sap el lector qui va ser el primer mentider que va aparèixer sobre la terra?  El diable que va canviar la veritat per la mentida. La veritat és aquesta: “i el Senyor Déu va manar a l’home, dient: Pots menjar de tots els arbres del jardí, però de l’arbre del coneixement del bé i del mal, no en menjaràs, perquè el dia que en mengis, certament moriràs”, aquesta és la veritat (Gènesi 2: 16,17). La primera mentida va ser aquesta: El diable li va dir a Eva: “Així que Déu ha dit: No mengeu cap arbre del jardí?” La dona comet l’error de dialogar amb el pare de la mentida. Eva va dir a la serp: “Podem menjar del fruit dels arbres del jardí, però del fruit de l’arbre que hi a enmig del jardí, déu ha dit: No en mengeu ni el toqueu, perquè, sinó, morireu. I la serpent va dir a la dona: No morireu pas! Perquè Déu sap que el dia que en mengeu, els vostres ulls seran oberts i sereu com Déu, coneixedors del bé i del mal” (Gènesi 3: 1-5). El diable quan era un àngel de llum es va omplir d’orgull i va pretendre destronar Déu. Va perdre la guerra i va ser expulsat del cel convertint-se en el pare de la mentida. S’apropa a Eva i li insinua que a ella i a Adam se’ls obriran els ulls  i seran com Déu. L’orgull omple el cor d’Eva. Fins aquell moment no s’havia mirat l’arbre del coneixement del bé i del mal. Gràcies a la insinuació satànica i picada per la curiositat “va veure que l’arbre era bo per menjar , i que era agradable als ulls i que l’arbre era desitjable per adquirir saviesa. I ella va prendre del seu fruit, en va menjar i en va donar també al seu marit que era amb ella, i ell també en va menjar, i es van obrir els ulls de tots dos, i es van adonar que anaven nus, i van cosir fulles de figuera , i es van fer uns faldars” (vv. 6, 7). Els nostres primers pares van desobeir el manament de Déu: “Sotmeteu-vos, doncs a Déu, resistiu el diable i fugirà de vosaltres” (Jaume 4: 7). Adam va desobeir Déu i va caure a les urpes del diable. Allunyat de Déu no tenia forces per resistir al diable i va ser atrapat en les seves xarxes.

El fet que Adam i Eva es van adonar que estaven nus és l’evidència que espiritualment estaven morts a causa del seu pecat de desobediència a Déu el seu Creador. Adam no va morir a l’acte. De fet va viure nou cents trenta anys. Des del moment de la desobediència ja portava el fibló de la mort que és el pecat. Sense Déu mort integral: física i espiritual. Per la reproducció els nadons neixen morts en ambdós aspectes.. Cal tornar a néixer espiritualment per la fe en Jesús per desfer la conseqüència de la desobediència  d’Adam.

L’apòstol Pau escrivint als cristians a Corint, els diu: “I si el nostre evangeli encara és vetat en els qui es perden, entre els quals el déu d’aquest segle (Satanàs) ha cegat l’enteniment dels incrèduls, a fi que no els resplendeixi la llum de l’evangeli de la glòria de Crist, el qual és la imatge de Déu” (2 Corintis4: 3,4).

Amb John Connolly es pot negar l’existència del diable, però les conseqüències del que va fer en el paradís són evidents en el comportament humà en el dia a dia.

Octavi Pereña i Cortina