SAGRAMENTS EN TEMPS DE PASQUA.      

Ens va bé d’acceptar les crítiques si porten a millorar les nostres opinions i actituds davant d’alguns esdeveniments que ens afecten.

També, per descomptat, els cristians acceptem els suggeriments dels altres perquè poden ajudar-nos a aprofundir en la nostra fe i ser més autèntics en la vida cristiana.

Això ens passa clarament amb la recepció dels sagraments en els nens i joves de les nostres comunitats, sobre la qual tenim opinions diverses: la falta de preparació o la preocupació pels elements externs de la festa; la no continuïtat després de la primera comunió o la confirmació; la queixa per la reduïda implicació dels pares i de les famílies; i el clam per una renovació constant del procés catequètic. Mil afirmacions, algunes oposades, que ens permeten fer una reflexió sobre aquest tema fonamental.

Perquè parlem d’una cosa essencial en la vida de l’Església, l’administració dels sagraments, que els catòlics valorem adequadament en la seva importància personal, familiar i comunitària. Per això durant segles hem adornat amb molts detalls i festes alguns sagraments com, per exemple, els de la iniciació cristiana. Hem gaudit de l’esdeveniment de la primera comunió, tant de la nostra com la dels éssers estimats, i l’hem preparat amb una infinitat de complements, hem participat en les diverses reunions i, generalment, hem quedat satisfets de la festa en què han col·laborat els sacerdots, els catequistes i tota la comunitat parroquial o col·legial, en el cas dels centres educatius catòlics. I, no obstant això, amb el pas dels dies canvia la nostra percepció i ens tornem més exigents i demanem més convicció des del cor i menys ornaments externs que desvirtuen d’alguna manera l’essència dels sagraments. Aquesta percepció és indiscutible: tots estem d’acord en l’aprofundiment dels actes, en la coherència de les actituds i en la continuïtat dels processos, però ens costa passar de les paraules als fets de manera que la col·laboració de tothom generi una millor valoració de la catequesi i de la celebració.

Ens passa el mateix amb la festa de la Confirmació, si bé és menys cridanera perquè el nombre de sol·licitants és menor. També és una festa el sagrament del matrimoni i el de l’orde sacerdotal, però afecta molts menys catòlics. Fem aquesta reflexió en l’actual temps pasqual perquè és ara quan es produeixen amb més intensitat les celebracions sacramentals. Sempre hauríem d’estar atents a dignificar aquestes festes comunitàries perquè impliquen tota la comunitat i és essencial la transmissió de la fe en aquestes edats que preparen el futur del compromís personal.

Amb aquesta reflexió vull agrair, en primer lloc, tots els que acompanyeu els vostres germans en aquest procés sacramental. La comunitat diocesana reconeix la dedicació, l’interès i la permanència de tants catequistes en les diverses parròquies i col·legis. Sou un grup representatiu de la comunitat parroquial en l’àmbit de la transmissió de la fe d’una manera sistemàtica i, al mateix temps, vivencial. Ajudeu les famílies en aquesta tasca a la qual ningú ha de renunciar i faciliteu a la resta dels sectors pastorals una segura línia de formació i un camí de futurs col·laboradors per a l’evangelització.

En segon lloc, aquesta reflexió ens porta a insistir en una formació constant dels catequistes en els temes bàsics de Sagrada Escriptura, de moral, de pedagogia catequètica i d’història de l’Església, amb el contingut clar i concret dels seus ensenyaments. També és una crida perquè altres cristians vulguin i puguin col·laborar en aquesta magnífica tasca eclesial.

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.