PRESÓ PERMANENT REVISABLE

Escrit per Octavi Pereña i Cortina

“L’assassinat de Laura Lucimo a mans de Bernardo Montoya, un delinqüent que 23 anys abans havia matat una anciana que vivia sola, ha ressuscitat el debat sobre la necessitat o no d’endurir el càstig a aquests delinqüents en el Codi Penal” (J. M. R.)

El mateix J. M. R. en l’escrit “Els experts plantegen millorar els controls  sobre els presos perillosos” redacta: “Quan l’arribada de la democràcia va portar l’eliminació de la pena de mort, llevat en temps de guerra, ningú va reflexionar  què fer amb el delinqüent terrible”, diu el magistrat Arturo Beltrán. “Es va pensar que la democràcia portaria la sanitat, ens faria millors, i això és un error. Llavors teníem un fenomen terrorista que es va agreujar…la democràcia no porta absència de crims. Llavors es va legislar per impulsos. Primer es va eliminar la redempció de penes en la presó, amb el que es garantia el compliment íntegre i màxim de 30 anys. Després s va augmentar a 40. Més tard el 2010 es va reformar el Codi Penal per introduir la llibertat vigilada, una pena després de la pena”.

J. M. R. Segueix escrivint: “El PP va utilitzar aquest crim (el de Bernardo Montoya) per exigir en el Congrés una ampliació de la presó permanent revisable, aprovada només feia tres anys y aplicada a cinc assassins. Els juristes consultats sostenen que aquestes mesures no tenen l’eficàcia que es proclama ni redueixen els assassinats. Però coincideixen que en alguns crims comesos per reincidents han de fer reflexionar els polítics sobre possibles millores legislatives en el sistema punitiu”.

J. Ricou escriu: “Rehabilitar un assassí, un  violador, un maltractador o un delinqüent extremadament violent costa a més de molt esforç dels professionals, diners. Les presons haurien de complir aquesta tasca, però casos com el de Laura Luelmo fan evident que aquets programes que busquen la reinserció tenen errors”. Citant Ricou a Rafael Torrubia, professor del departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la Universitat Autònoma de Barcelona, assegura: “Caldria demanar-se quan passa això, si els professionals que han treballat amb aquests presos han tingut tots els recursos necessaris per fer la seva feina”.

La presó permanent revisable té els seus errors la qual cosa implica que no pot garantir que els violadors, els assassins, quan surten de la presó ho faran com a persones honestes i fiables. El delicte de violació, acompanyat en alguns casos d’assassinat, crec que és el que més preocupa la societat actual. La Bíblia en parla i ho fa amb aquests termes :”Quan una noia , una verge, és esposada amb un home, i un altre home la troba en la ciutat, i jeu amb ella, llavors els traureu tots dos al portal d’aquella ciutat i els apedregaran i moriran: la noia per no haver cridat auxili a la ciutat, i l’home per haver humiliat la muller del seu proïsme, i traurà el mal d’enmig teu. Però si l’home ha trobat al camp la noia esposada, i l’home la viola, i jeu amb ella, llavors només serà fet morir l’home que ha jagut amb ella, i a la noia no li faràs res, no hi ha en la noia pecat que mereixi la mot, perquè és igual com quan algú es llença contra el seu proïsme i el mata, aquest cas és el mateix. Perquè l’ha rtobat en el camp, la noia esposada ha cridat auxili, però no hi ha hagut qui la salvés” (Deuteronomi 22: 23-27).

La violació, dintre altres, és un delicte que segons la bíblia mereix pena de mort. La gravetat del crim així ho requereix. Si ens deixéssim guiar per la Bíblia no caldria revisar per impulsos el Codi Penal per endurir les penes quan es fa evident que els programes de reinserció fracassen i els tets psicològics no són fiables.

Amb la democràcia per contrarestar els judicis sumaríssims del franquisme es va abolir la pena de mort. Molts hi són contraris a causa de les deficiències de la justícia que condemnen a pena de mort persones que més tard es demostra que eren innocents. Els legisladors són els qui han de decidir l’enduriment de les penes en el Codi penal per tal d’evitar que els violadors, els assassins, els pederastes, els segrestadors no puguin tornar a cometre els crims que els han portat a la presó quan complida la sentència imposada recuperen la llibertat. He pensat molt en aquest tema i he arribat a la conclusió que si no es restableix la pena de mort s’hauria d’instaurar la pena de presó de per vida, sense la possibilitat de rebre un indult per cap motiu. La gravetat del delicte de violació té un preu. No és qüestió d’humanitat perquè es suavitzi la pena, és de justícia que el violador pagui el preu pel crim comés.

Octavi Pereña i Cortina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.