PARENOSTRE

OPINIÓ. OCTAVI PEREÑA I CORTINA

Francie Healey, sociòloga i consellera de salut i benestar assegura que durant tota la seva vida ha reflexionat sobre la solitud: “recordo que quan era una nena  em sentia sola al meu món fins i tot enmig de la meva família i amics. Suposo que em vaig sentir invisible i incompresa”. Aquest sentiment és general. Ningú s’escapa de tenir el sentiment de trobar-se sol enmig de la gent per la senzilla raó que en el més profund de l’ànima que és on es forgen els sentiments, cap ésser humà hi té accés. L’ànima està blindada a la intromissió alena, llevat Déu. És per això que trobant-nos gaudint de la vida en una festa, de vacances en companyia d’algú estimat en algun dels paradisos terrenals que ens ofereixen les agencies de viatges, el sentiment de solitud no desapareix, sentiment que en alguns casos porta a llevar-se la vida, l’anomenada “mort silenciada”.

Un estat de solitud persistent és una “crisi de salut”, assegura Francie Healey. Els experts en salut mental “relacionen l’aïllament social i la solitud amb un risc més alt de malalties mentals  i físiques, cardíaques, sistema immunològic debilitat, Alzheimer, depressió i fins i tot la mort”.

La sociòloga Francie Healey diu: “El 2018 el primer ministre britànic va llençar la primera campanya nacional per posar fi a la solitud qualificant-la “un dels desafiaments de salut pública del nostre temps”. Però la solitud no és el mateix que estar sol”. ¡Quanta raó té la sociòloga! Cal diferenciar-lo amplament.

L’estil de vida occidental és frustrant. Això fa que persones residents en les grans àrees metropolitanes les abandonin per anar-se a viure a zones rurals més a prop de la natura on la vida és més assossegada, evitant així viure amb l’estrès que provoca les grans aglomeracions. Francie Healey fa esment de la novetat sorgida a Corea del Sud anomenada  honjok iniciada pel jovent que opta per realitzar activitats en solitari. Aquesta tendència no és cap novetat. Els antics eremites dels segles III i IV abandonaven el món amb la seva pol·lució espiritual per refugiar-se en llocs solitaris. Però amb ells els ca acompanyar la pol·lució espiritual del món que deixaven enrere. L’aïllacionisme no és la solució per desfer-se del virus del pecat que és el causant de tots els mals que ens afligeixen en les grans àrees metropolitanes com en els llogarets de muntanya. 

Jesús va ser un home molt atrafegat. Les multituds no el deixaven en pau ja que  volien que els guarís les seves malures. Ens dóna exemple del què cal fer perquè les exigències de la feina s’encarreguin de provocar-nos trastorns mentals. Deixant les masses que el masegaven es retirava a jocs solitaris per pegar el seu Pare. Jesús que és el model per excel·lència ens mostra la bonesa de l’aïllament puntual per abandonar el mundanal soroll. Jesús no es retira per mirar-se el melic. Ens ensenya a sortir de nosaltres mateixos i dirigir-nos al Pare celestial. Als qui són deixebles seus els ensenya a pregar

La primera cosa que ens ensenya és què no hem de fer quan ens aïllem per pregar: “i quan preguis no siguis com els hipòcrites, perquè els agrada de pregar drets  a les sinagogues i a les cantonades de les places per fer-se veure dels homes. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa” (Mateu 6: 5). Quin és el secret de la vera pregària? Ens el desvela Jesús: “tu, en canvi, quan preguis, entra dins la teva cambra i tanca la porta i prega al teu Pare que és en el secret. I el teu Pare que mira en el secret, et recompensarà en públic” (v. 6). Amb aquestes paraules Jesús denuncia aquells que de la pràctica religiosa en fan ostentació. Ja tenen el que volen:  l’aplaudiment del homes però no el favor de Déu Pare

Jesús ens alerta de com han de ser les pregàries: “I quan pregueu no xerreu com els incrèduls, que es pensen que per les seves moltes paraules , seran escoltats” (v.7). En la meva infantesa i anava a confessar-me com estava establert, el confessor que m’absolia com a penitència m’imposava  recitar un parenostre i tres avemaries. Ho feia sense saber el significat del que repetia amb monotonia. Em quedava igual que abans a l’espera de la propera confessió. Jesús quan ens mostra el Parenostre com model de pregària ens diu que no ho hem de fer xerrant com els incrèduls.

Fem un breu examen del Parenostre: 

“Pare nostre que ets en els cels, sigui santificat el seu Nom”. Déu és sant t i el seu Nom s’ha de pronunciar amb respecte i no tacar-lo amb blasfèmies ni amb paraules barroeres com ho fan les lletres d’algunes cançons.

“Vingui el teu regne. Sigui feta la teva voluntat com en el cel també sobre la terra”. S’ha de ser conscient que el Pare de nostre Senyor Jesucrist és el nostre Creador i que governa sobre la creació. Res no ens succeeix sense que Ell no ho permeti. Si respectéssim la seva voluntat, les farmacèutiques no tindrien tants guanys perquè no vendrien ansiolítics ni productes antiestrès.

“Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia”. Els ocells per instint depenen d’Ell. Nosaltres creats a la seva imatge i semblança som conscients de les nostres necessitats diàries. La pregària ens ensenya a anar cada dia a demanar-li el que necessitem. Ni més ni menys. Dependre de la misericòrdia divina és molt saludable.

“I perdona els nostres deutes, com nosaltres perdonem els nostres deutors”. Aquesta clàusula només té sentit a qui he estat perdonat per Déu. Conscients del perdó diví hem de perdonar al nostre proïsme els greuges que ens fa. El ressentiment no és bo per la salut mental.

“I no ens duguis a la temptació, ans deslliura’ns del Maligne. Perquè teu és el regne, i el poder, i la glòria pels segles. Amén”. Satanàs és un ésser molt poderós que no podem vèncer amb les nostres minses forces. Resistint-lo investits amb el poder de Déu, el Maligne fugirà de nosaltres.

Tancada la porta de la nostra cambra, lluny de mirades indiscretes i sabent el que diem, preguem al Pare celestial fins que ens cridi a la seva presència. La vida tindrà sentit.

Octavi Pereña i Cortina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.