Oriol Junqueras es presenta al Suprem com a «pres polític»: «Votar no és cap delicte, impedir-ho per la força sí»

«Això no es resol posant gent a la presó»

Junqueras ha carregat contra les acusacions perquè considera que estan «retorçant» els fets i ha dit que està «en desacord amb la seva argumentació», que creu que és «forçada». «No hem comès cap delicte, absolutament res, votar en un referèndum no és delicte, treballar per la independència de forma pacífica no és delicte, no hem fet cap dels delictes que se’ns vol atribuir», ha reblat Junqueras insisteix que la via independentista sempre ha estat «cívica i pacífica» i que si no hagués estat així ells hi haguessin estat «al davant» per mostrar-hi oposició. A més, lamenta que la cadira del diàleg «sempre ha estat buida» i que l’Estat s’ha negat a buscar una sortida política al conflicte. «Això no es resol posant la gent a la presó», ha afegit.

En la seva intervenció, Junqueras només ha respost a les preguntes del seu advocat, Andreu van den Eynde. Junqueras, que ha exposat amb detall el seu posicionament polític, fins i tot s’ha arribat a disculpar si usa un to vehement. «Si poso passió és perquè porto any i mig sense parlar i sempre m’ha agradat», ha manifestat.

Junqueras ha defensat que van intentar oferir diàleg a l’Estat però que no es va acceptar. «El que vam fer va ser proposar-lo honestament», ha dit. «Nosaltres vam intentar seure en una taula de diàleg en la qual la cadira que hi havia al davant sempre estava buida, sempre, i es trasllada la seva responsabilitat política als tribunals», ha criticat en referència a la gestió que va fer el govern de Mariano Rajoy.

Reivindica una sortida política i el dret a l’autodeterminació 

Per tot plegat, Junqueras ha reivindicat una «solució política» al conflicte a Catalunya. «Està absolutament vigent la voluntat d’una sortida política», ha assegurat durant la declaració. A més, ha recriminat la judicialització del procés. «Això no es resol posant gent a la presó», ha manifestat.

L’entorn de Junqueras ha explicat que ha plantejat l’interrogatori com un atacat a l’Estat al mateix temps que manté la mà estesa al diàleg. Per això, ha insistit en la sortida política. » «Tots necessitem una solució, tots els demòcrates estem interpel·lats en buscar una solució política expressada a través del vot», ha demanat.

Junqueras ha dit davant el tribunal que seguirà reivindicant el dret a l’autodeterminació perquè és «un principi democràtic recollit en tractats internacionals». «Quan hi ha una reivindicació ciutadana, pacífica, reiterada en el temps i significativa, se li ha de donar sortida política. Ho hem intentat, ho intentem i ho intentarem», ha dit a preguntes del seu lletrat sobre com aborden l’autodeterminació. A més, ha defensat que a banda d’estar «a favor de la independència», el seu partit és «moltes altres coses i que tot això és compatible». «No som enemics de ningú ni de res» i ha afegit que «abans que demòcrates som bones persones». També ha negat la violència i ha remarcat que sempre ha actuat «exclusivament de manera pacífica».

A més, ha defensat que totes les mobilitzacions que s’han fet a Catalunya han estat «multitudinàries i pacífiques» i ha remarcat que, tot i les «condicions difícils del 155», a les eleccions del 21 de desembre es va mantenir la majoria independentista al Parlament.

«Votar no és delicte»

A més, ha defensat que «votar no és delicte però impedir-ho per la força sí», en referència a l’1-O. I ha recordat, a més, que no està recollit en el codi penal i que «es va treure expressament per part del legislador». «Les urnes són imprescindibles per resoldre un conflicte polític», ha afegit. «On està escrit que treballar pacíficament per la independència de Catalunya és delicte?», s’ha preguntat. Per això, ha reivindicat la necessitat de celebrar un referèndum com han fet altres estats com Canadà o el Regne Unit.

També ha reflexionat sobre «el gir» que va suposar la sentència de l’Estatut. Per a Junqueras, des de llavors l’independentisme passa a ser majoritari «almenys en l’àmbit parlamentari» i això provoca la reacció de l’Estat. «Allò que es considerava que era legítim per ser minoritari es passa a tractar com una cosa censurada i es tracta de prohibir i evitar a tota costa», ha lamentat.

El líder d’ERC també ha defensat que en el debat parlamentari es pot «parlar i votar» qualsevol cosa. «El debat parlamentari està protegit en la inviolabilitat tant en la opinió com en el vot i això està recollit en les democràcies liberals des de fa segles», ha explicat davant el tribunal. Ha recordat que el que van portar al parlament formava part de programes electorals «que ningú havia qüestionat» i que era un «mandat democràtic».

«Vaig assumir anar a la presó»

L’exvicepresident i líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha conclòs la seva intervenció reconeixent que, després de la declaració d’independència i de l’1-O, va «assumir» que podia anar a la presó. «Vaig assumir que em passaria any i mig sense poder parlar però cada cop que pugui insistiré en el mateix, tots necessitem una solució», ha manifestat davant del tribunal. «Assumeixo les responsabilitats que se’m vulguin atribuir respecte del referèndum perquè no faci falta que les assumeixi ningú més», ha afegit el número 2 del Govern de Carles Puigdemont. Segons Junqueras, però, les «responsabilitats» que se li puguin imputar han de ser «polítiques i no penals perquè votar no és delicte».

La policia «buscava la crispació»

Preguntat sobre la violència, l’exvicepresident ha criticat l’actuació policial de l’1-O i ha dit que va ser «injustificada i innecessària». Davant del tribunal, també ha qüestionat que l’objectiu del desplegament fos evitar el vot i ha recordat que hi havia cens universal. «L’objectiu de la violència no era impedir que poguessin votar sinó per generar ambient de crispació però afortunadament la societat no va respondre», ha manifestat.

També ha negat haver donat instruccions ni a ciutadans ni tampoc als Mossos d’Esquadra. «Mai, mai, mai», ha reblat. A més, ha afirmat que «res» podia fer «preveure» que hi hauria violència perquè els ciutadans sempre s’havien comportat «de manera cívica i pacífica».

«Als contribuents no els ha costat res»

Durant l’interrogatori ha negat la malversació. «L’1-O no va costar res als contribuents», ha afirmat. També ha negat tenir coneixement del document ‘Enfocats’ i assegura que el primer cop que en va sentir a parlar va ser el 2 de novembre, quan el van empresonar per ordre de l’Audiència Nacional. També ha negat ser membre d’un suposat comitè estratègic per portar a terme el referèndum.

«Estimo Espanya»

En la seva declaració ha aprofitat per enviar un missatge de germanor a l’Estat. «Ho he dit molts cops que estimo Espanya, la cultura i la gent i és veritat», ha remarcat. I ha dit que això és compatible amb ser un «republicà català» perquè «la millor manera de garantir convivència és en reconeixement entre iguals».