OBITUARI. JOSEP MARIA FRANCH CONDO,  UN BON I HONEST SERVIDOR PÚBLIC DEL CENTRE HISTÒRIC 

Escrit per: Jordi Curcó. Vicepresident AVV Jaume I

Acabades les vacances d’estiu, el retorn al treball és alhora un retorn a la rutina de cada dia. I una d’aquestes rutines, almenys per a un servidor, és la d’adreçar-me de bon matí al meu lloc de treball, seguint una ruta habitual pels carrers del barri antic i ensopegar-me a gairebé les mateixes persones cada dia. No ens saludem, però ens creuem una discreta mirada de complicitat com si amb ella volguéssim desitjar-nos un bona jornada.

En el meu cas però hi havia una excepció en la persona d’un escombriaire empleat d’ILNET, l’amic Josep Maria Franch, amb qui m’aturava uns minutets en una mena de litúrgia matinal iniciada un bon dia en que els carrers del nostre barri antic i com és malauradament habitual, lluïen porqueria a dojo. No vaig poder per més que al veure’l com recollia la brossa vaig aturar-lo, ja que setia la necessitat d’agrair-li personalment la seva feina i mostra-li la meva complicitat, dient-li que com a veí del barri em sabia molt greu que hi hagués tants ciutadans incívics que es passen per l’arc del triomf les ordenances municipals i el més mínim sentit de l’educació i la urbanitat embrutant els nostres carrers, enlloc de mantenir-los nets: “Us tindríem que fer un monument pel que esteu fent i aguantant, recollint la brutícia dels demés. Això no és humà….”, li vaig dir.

A partir d’aquell dia, l’aturada amb el Josep Maria esdevingué imprescindible. Un dia el trobava replegant la “basura” acumulada al cap de Cavallers, cantonada amb Tallada; un altre, arrencant l’herba de les voreres o escarrassant-se per deixar sense cap brossa els solars buits del carrer Galera. Al següent, replegant restes de menjar, llaunes de beguda o munts de clasques de pipes cruspides pels que havien passat la tarda, vespre o nit anteriors asseguts al replanet de l’anomenada “Casa de Fusta” del carrer Cavallers. 

Els matins dels dilluns, havent passat el cap de setmana en que el barri s’omple de gent, eren pel Josep Mª un xic crítics. Quan el veia, ja li anunciava tot el que es trobaria una mica més amunt i ell mateix amb certa sorna es deixava anar: “Jordi, no cal que m’expliquis com estan els carrers, ja ens ho trobarem, oi?”. També hi havia dies més bons, com aquells en que hores abans havien passat els seus companys d’Ilnet netejant a fons amb el camió: “Avui han passat la manguera, no patireu tant!!!”, li deia jo. Recordo un matí del mes de maig en que vaig trobar-lo trist i disgustat: “Mira que m’acaba de passar Jordi: He deixat el carro encara no cinc minuts a la plaça Josep Solans i quan he tornat a buscar-lo, ja m’havien robat les rodes!!!. Així no podem seguir, per molt esforç que nosaltres fem amb el nostre treball no llueix gens i sembla fins i tot que no fem bé la nostra feina. No arribem a més. Ja ho veus!!!”.

Tot i això mai el vaig veure desanimat, ans al contrari: Escombrar, escombrar i escombrar…..i com més bruts trobava ell els carrers que tenia encomanats, més s’esforçava en la seva feina: “No se’n sortiran amb mi, ni em faran cansar aquesta gent!!!”, deia ell. En la nostra conversa, els dos estàvem d’acord en que alguna cosa s’havia de fer des de la Paeria i també des de les entitats del barri com les associacions de veïns i els mateixos veïns, per reconduir aquest desori. Nosaltres com entitat veïnal, podíem fer també alguna cosa i la vam fer. Així va ser com, coincidint amb la Setmana Cultural de Jaume I la nostra associació va fer-li un senzill però merescut homenatge, lliurant-li una placa de reconeixement per la seva bona feina com a “basurero” del Centre Històric,  tal i com els lleidatans tenim el costum d’anomenar-los: “Ningú m’havia fet mai cap homenatge”, digué aquell dia el Josep, emocionat i content.

A finals d’agost, a punt d’exhaurir les vacances i tot just retornat a Lleida,  una veïna va donar-me la noticia del seu inesperat traspàs: “Jordi el 4 d’agost es va morir el nostre basurereo, el Josep Mª. No en tindrem cap com ell!”. Va deixar-me gelat. Certament que des de  mitjans de juny no l’havia trobat cap matí, però vaig suposar que s’havia pres uns dies de vacances. Ens vam retrobar al juliol, quan va venir com feia cada any el matí del dissabte de la Festa Major del barri a esmorzar sardines amb pa torrat al carrer Jaume I, després d’haver passat a saludar els del Bar la Quadra del carrer Múrcia, on anava a esmorzar gairebé tots els matins. Vam estar contents de retrobar-lo i ens explicà que l’havien operat feia poc, i fins i tot li vam fer broma pel tipet que se li havia quedat. Estava animat amb la seva recuperació i ja pensava en retornar com mes aviat millor a la feina: “No corris i cuidat molt Josep Mª!!!”, va ser la meva recomanació. A l’acabar la sardinada i en un gest generós que mai oblidaré, ens va fer una aportació econòmica per ajudar a les despeses de les festes.

Passat ja un temps de la seva mort, he triat el dia d’avui en el que s’enceta la Xª edició de l’Obert Centre Històric, per recordar a un dels seus escombriaires, el Josep Maria Franch Condo. Calia fer-ho, per just i necessari alhora, tot deixant així constància escrita d’aquest home de Torrelameu que estimà també Lleida i treballà per la nostra ciutat netejant els carrers del Centre Històric, en una molt digna feina, per a un bon i honest servidor públic com ho ha estat ell.

Gràcies per tot Josep Mª i no saps com et trobo a faltar cada matí!!!

Jordi Curcó. Vicepresident AVV Jaume I

 

 

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.