NÚVOL NEGRE

“Però per encarar bé les demandes ciutadanes  bàsiques és necessari debatre els problemes sense negar-los ni amagar-los. Així s’arriba  a un diagnòstic real, per cru o crític que sigui, i s’encaren les solucions amb humilitat per corregir les polítiques desencertades.

Aquesta seria l’actitud ideal que la gent entendria. Lamentablement no estem en aquest punt. La prova ha estat l’últim enuig de Colau arran dels greus incidents durant les festes de la Mercè,  amb el balanç d’un mort,  cinquanta ferits, saquejos a botigues i una dotzena de detinguts. L’alcaldessa en el seu afany de rebaixar la gravetat dels fets i de desvincular-los de les festes, va acusar els mitjans de comunicació d’atiar una conspiració per desprestigiar Barcelona…Els incidents els hem d’afrontar de cara sense voler minimitzar-los o amagar-los. Aquesta no és mai la solució als problemes que creixen a l’ombra del silenci i de la inacció fins que es fan crònics i són més difícils de resoldre. Ho hem vist amb els temes que més preocupen als ciutadans, com ara la brutícia, la inseguretat o la mobilitat. Primer es neguen, després s’atribueixen a campanyes polítiques interessades, després es parla de casos puntuals, i quan són un clam, es treuen plans de xoc que arriben massa tard. No caiguem en el mateix error” (Enric Sierra).

Quan vegis la barba del teu veí pelar, posa la teva a remullar. Edith Bruck, supervivent de l’Holocaust,  ens alerta del perill que representa l’extrema dreta. Referint-se a la victòria de Giorgia Meloni a Itàlia, de les seves declaracions n’extrec aquest text: “Em fa por que tot Europa estigui anant a la dreta i sempre més a la dreta. Ella (Georgia Meloni) envia un missatge a Vox a Espanya demanant que guanyi les eleccions. La felicita Viktor Orbán, d’Hongria, del meu país. Ara estaran molt més animats. Aquest és el perill. També a França, a tot Europa. Hi ha un núvol negre que està creixent sobre Europa i és molt perillós amb la guerra d’Ucraïna. No ens pot ser indiferent”.

No hi ha efecte sense causa. Quina és la causa del desgavell polític, econòmic, social no sols a Europa, també arreu del món? Només n’hi ha una. L’ésser humà ha abandonat Déu i la conseqüència d’aquest abandonament va ser donar-se a falsos déus i això va portar que Déu els lliurés “a passions deshonroses, ja que fins les dones van canviar l’ús natural pel que és contra natura, i de la mateixa manera els homes van deixar l’ús natural de la dona, i en la seva lascívia es van abrusar els uns pels altres, homes amb homes cometent impudícia, que reben en si mateixos la paga merescuda per la seva perversió. I com no va aprovar de reconèixer Déu, Déu els va lliurar a una ment reprovada, a fer coses impròpies: estan plens de tota injustícia, fornicació, malicia, cobejança, malvolença, murmuradors, calumniadors, avorridors de Déu, arrogants, orgullosos, fanfarrons, inventors de maldats, desobedients als pares, desassenyats , deslleials, sense afecte natural, sense compassió, sense misericòrdia. I aquests, que coneixen la justa sentència de Déu que els qui practiquen tals coses són dignes de mort, no sols les fan sinó que també estan d’acord amb els qui les practiquen” (Romans 1: 26-32).

Déu que des del cel contempla el comportament dels homes, observa que sols planegen fer el mal. Mitjançant el profeta Miquees ens adverteix: “Ai dels qui planegen la maldat, i executen el mal sobre els seus llits! Ho fan a la llum del matí, perquè tenen el poder en la seva mà. I cobegen camps, i els prenen amb violència, i cobegen cases, i les prenen, i oprimeixen l’home honrat i casa seva, l’home i la seva propietat. Per tant, així diu el Senyor: Heus aquí, jo planejo el mal contra aquesta nissaga, de la qual no en podreu treure el coll, i  tampoc no caminareu altius perquè serà un temps dolent” (Miquees 2: 1-3).

Déu que mai dorm i sempre té ulls oberts per veure què fa l’home sobre la Terra: “Veu que la maldat de l’home és molt gran a la Terra, i que el propòsit dels pensaments del seu cor és només el mal tot el dia” (Gènesi 6: 5).

Al llarg dels segles mitjançant els profetes i en el compliment   del temps mitjançant Jesucrist el seu Fill Déu, obre el seu cor i mostra les seves intencions vers nosaltres: “allò que és bo, i allò que el Senyor requereix de nosaltres: que practiquem la justícia i estimem la misericòrdia, i caminem humilment amb el nostre Déu” (Miquees 6: 8). Quan sobreeixí el got de la maldat arriba l’hora d’aplicar la sentència. Així i tot la misericòrdia del Senyor torna a treure el nas per suplicar-nos  que ens penedim i abandonem els camins de la maldat. El profeta Jonàs que la majoria coneix perquè se’l va engolir un gran peix, Déu el va enviar a Nínive per anunciar-los: “D’aquí quaranta dies  Nínive serà destruïda” (Jonàs 3: 4). El profeta de mal grat  va anunciar el missatge de penediment donat per Déu “i els homes de Nínive van creure Déu, i van proclamar un dejuni i es van vestir amb roba de sac, des del més gran fins el més petit. I la paraula va arribar al rei de Nínive, i es va aixecar del seu tron, i es va treure el seu mantell, i es va cobrir amb roba de sac, i es va asseure sobre la cendra” (vv. 5, 6).

La destrucció de Nínive tenia una moratòria de quaranta dies. A causa del penediment col·lectiu encapçalat pel monarca, la moratòria es va ampliar a uns dos cents anys quan l’imperi Assiri va ser destruït per Babilonia i els seus aliats. La paciència de Déu vers els pecadors té un límit. En el moment que es sobrepassa el punt de no retorn la justícia divina exerceix la seva potestat. Encara s’hi és a temps per evitar que el núvol negre que creix amenaçador sobre Europa descarregui el foc i sofre que emmagatzema. ¿Ens penedirem com van fer els ninivites?

Octavi Pereña i Cortina