LA NOSTRA GENT GRAN

És normal veure a gent gran utilitzant el seu temps en habituals distraccions o jocs de taula en bars o cafeteries. També els veiem diàriament amb bosses de compra ajudant en les tasques domèstiques o en converses tranquil·les en els parcs de pobles i ciutats. Alguns dediquen part del seu temps, perllongant la seva tasca anterior, a col·laborar en tallers o oficines familiars. I d’altres, sumits moltes hores, a les lectures o a exercicis intel·lectuals.

La gent gran del nostre entorn volen mostrar a tots que la seva activitat és una prova més de l’afecte per la vida i l’afany de superació en tots els ordres. Fins i tot quan estan encarregats d’acompanyar als seus néts col·laborant en la seva educació familiar i social. Ens donen als altres lliçons d’afecte i dedicació desinteressada. I això és motiu d’agraïment i exemple a seguir.

Dic tot això per accentuar una acció de molts dels nostres avis que no obliden la seva experiència cristiana i continuen en la seva formació i compromís parroquial o diocesà. Es reuneixen en petits grups de reflexió, preguen, dialoguen i celebren la fe. A més s’impliquen en tasques pastorals i s’ajuden per mantenir l’esperit de col·laboració i de servei a la comunitat. Són grups reduïts que estan englobats en un moviment apostòlic que rep el nom de Vida Creixent i que està estès en moltes diòcesis.

És possible que per a moltes persones sigui un moviment desconegut. Per això caldria informar a tothom de la seva existència i convidar als possibles interessats a participar en algun d’aquests grups parroquials per enriquir amb les seves idees i opinions als altres i per deixar-se acompanyar per la resta. Em consta que els actuals components estan molt satisfets i manifesten molt interès a incorporar a més membres. M’insisteixen, a més, que és compatible el fet de formar part d’un grup de Vida Creixent amb les diverses tasques i activitats esmentades al principi d’aquest escrit. Es pot fer tot el que convé per distreure o per ajudar; també per seguir en la formació cristiana.

Vida Creixent celebra la festa anual dels seus patrons el dia 2 de febrer. Són els ancians Simeó i Anna que es troben amb Jesús, el dia que els seus pares, complint la llei, el porten al temple per presentar-lo al Senyor. Aquest dia es reuniran en l’Eucaristia, demanaran pels seus familiars i per a tots els problemes i necessitats de la nostra societat. Que ningú els oblidi, que vegin sempre reconeguts els seus esforços i la seva dedicació. Que els creients preguin per la gent gran perquè Déu els conservi la salut i el benestar al costat dels éssers estimats. El moviment té un himne que canten plegats al final de les seves celebracions. És molt vibrant i el canten amb molta força i vigor; repeteixen una frase que resumeix la seva actuació: I AQUESTA alegria NINGÚ ENS la prendrà. Unes persones que s’atreveixen a dir això són dignes d’elogi i d’admiració.

Un llibret serveix com a fil conductor de les reunions de Vida Creixent al llarg del curs. El d’aquest any té com a títol La primavera a la tardor de la vida, amb una determinada metodologia, una breu presentació i un llistat de temes pera les seves trobades, que podem resumir en una paraula per a cada un d’ells: benestar, fortalesa, pau, creixement, felicitat, compartir, generositat, servei, creure i serenor.

Amb seguretat li interessarà a més d’un lector i preguntarà pel grup i pel moviment apostòlic que tant beneficia i engrandeix als seus membres.

+ Salvador Giménez, bisbe de Lleida.