CRUELTAT O JUSTICIA

Escrit per Octavi Pereña

A una societat secularitzada i alhora tradicionalment religiosa li escau com l’anell al dit la resposta que August Comte va donar quan se li va preguntar on era Déu en la seva teoria científica: “No tinc necessitat d’aquesta hipòtesi”. ¿Realment es pot viure de manera satisfactòria sense Déu? L’evidència de que no es pot és ben evident en la societat. Un indici afegit és que actualment  augmenten els batejos laics. ¿Això no indica que subjectivament a l’home l’inquieta la qüestió de Déu?

Quan a l’escriptor britànic Philip Pullman se li va preguntar en què creia va respondre: “Crec que som vius. Crec que estem conscients, crec que el món és el lloc més meravellós. La pregunta sobre si hi ha Déu o no, no ocupa gran part del meu temps. No crec que necessiti un Déu per explicar per què tot és aquí. Si hi ha un Déu, està molt lluny ara mateix”. El mateix Pullman cridat a posicionar-se sobre la noció de Déu, afirma: “Si és un Déu com el de la Bíblia, és un criminal i estem més bé sense ell”.

Déu no deixa d’existir pel fet que els homes no creguin en Ell, o que és mort. Agustí d’Hipona explica amb claredat la raó  de l’ateisme i de l’agnosticisme: “Ningú nega Déu sinó aquell que li convé que Déu no existeixi”. Pullman nega Déu perquè si és “com el de la Bíblia és un criminal”. Seria interessant esbrinar per què Pullman considera que el Déu de la Bíblia és un criminal. Ben segur que aquesta idea li neix de veure el que ell considera crueltat en el comportament de Déu que es revela en l’Antic Testament. La primera manifestació de la “crueltat” divina es fa evident en el Diluvi Universal. Pullman i tots els qui pensen com ell, ¿s’han parat a pensar per què Déu va procedir de manera tant cruel? Agradi o no, no podem adaptar el caràcter just de Déu que es revela en la Bíblia a allò que nosaltres considerem justícia. Els nostres conceptes de justícia són molt volubles.

José Luís Sampedro diu que si hi ha Déu o no tant li fa: “Perquè no vaig demanar venir a aquest món, ell m’ha fet…Perquè si he sortit malament, és culpa seva, que construeixi millor la joguina”. Quan Déu va acabar la creació va veure que era molt ben fet el que havia cerat. (Gènesi 1: 31). No va crear la “joguina” defectuosa. La condició malmesa en que es troba l’home no és a causa d’un defecte de fabricació. És la conseqüència d’un acte de lliure decisió. Negar-ho no anul·la la realitat. L’home, a diferència d’una joguina va ser creat amb la capacitat de prendre decisions lliurement. Seguint el símil d’un producte manufacturat que l’acompanya un manual d’instruccions que el comprador ha de seguir pel seu bon funcionament, la “joguina” racional que Déu va  crear sense cap defecte li va donar unes instruccions per conservar la perfecció: “Pots menjar de tot arbre del jardí, però de l’arbre de coneixement del bé i del mal, no en mengis, perquè el dia que en mengis, certament moriràs” (Gènesi 2: 16, 17). La perfecció amb que la “joguina” va ser creada la va perdre en el moment que va desobeir  les instruccions donades pel “Fabricant”. La “joguina” ben aviat evidencia el defecte adquirit quan Caín mata Abel. “Quan Adam tenia cent trenta anys, i va engendrar un fill a semblança seva, segons la seva imatge i va anomenar el seu nom Set”  (Gènesi 5: 3). A partir d’aquest moment la humanitat es divideix en dues famílies espirituals: la de Caín i la de Set. La de Caín la més nombrosa, segueix les instruccions del seu pare el diable. La de Set, la minoritària, la formen els fills de Déu. Des de la creació d’Adam fins a Noè van transcorre uns mil anys. D’aquesta època Déu en fa un retrat de la humanitat que espiritualment procedeix de Caín: “I el Senyor va veure que la maldat de l’home era molt gran a la terra, i que el propòsit del pensament del seu cor era només el mal tot el dia” (Gènesi 6: 5). La sentència  que el Creador va dictar sobre la “joguina” que es va tornar defectuosa per decisió pròpia va ser: “La fi de tota carn ha arribat davant meu, perquè la terra és plena de violència per culpa d’ells. Heus aquí, els destruiré juntament amb la terra” (Gènesi 6:13).

¿Per què el Creador va tardar  gairebé mil anys per destruir la humanitat i no ho va fer abans? La paciència de Déu té un límit, Quan aquest límit arriba es compleix la sentència, El Senyor li va prometre a Abraham que la terra que trepitjaven els seus peus l’heretaria la seva quarta generació. Per què aquesta demora? “Perquè la iniquitat dels amoreus encara no era completa” (Gènesi 15: 16). El Senyor ajorna la sentència fins el moment que la maldat ha arribat a tal extrem que ja no és possible fer  marxa enrere.

José Luís Sampedro diu quelcom que evidencia, encara que sigui involuntàriament, la seva condició de pecador: “Perquè encara que sent conscient d’haver fet malament moltes coses en la meva vida, i que he pogut perjudicar involuntàriament algú, tinc la plena seguretat de no haver fet mal deliberadament algú”. Es vulgui reconèixer o no, s’és descendent d’Adam per la línia de Caín, es neix pecador destituït de la glòria de Déu. Per la fe en el Déu de Set, que no n’és d’altre que Jesús, el pecador passa de ser un fill del diable per convertir-se en un fill de Déu fet a imatge i semblança seva. Noè, els tres fills i les seves respectives esposes van ser deslliurats de la destrucció universal perquè es van refugiar en l’arca, símbol de Jesús. Això és el que l’apòstol Pere diu de Noè: “I Déu no va perdonar el món antic, sinó que va preservar vuit persones, in cloent Noè, predicador de justícia, quan va enviar el diluvi sobre el món dels impius” (2 Pere 2: 5). Tot el temps que va durar la construcció de l’arca les persones van escoltar el missatge de la inundació que s’apropava, però tenien oïdes que no escoltaven. Van decidir no fer cas del missatge que els llavis del predicador de justícia pregonaven i que la construcció de l’arca evidenciava que creia el missatge que predicava.

La justícia per ser justa ha de castigar el delinqüent. En Adam tots vam desobeir Déu i en conseqüència tots hem de morir espiritualment i físicament. La moratòria per part de Déu de no aplicar la sentencia de mor etern ens dóna la oportunitat de penedir-nos i trobar en Jesús l’arca que ens deslliurarà de la catàstrofe final.

Octavi Pereña i Cortina

Globallleida
Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.