“Mort silenciada” s’anomena el suïcidi. Sovint ni familiars ni amics tenen consciència del que passava en l’anima del familiar o amic abans que es llevés la vida.
El Dr. José Besora, diu: “S’està medicalitzant el sofriment. La tolerància a l’angoixa és mínima si es soluciona amb una píndola”. L’atenció personalitzada de la persona que sofreix és cara i la sanitat pública, i més si està insuficientment finançada, opta per la medicalització del pacient fins a convertir-lo en un zombi. Aparentment, qui pateix es tranquil·litza gràcies als fàrmacs, però el dolor de l’ànima no desapareix. Tot el contrari, s’agreuja i busca en el suïcidi sortir de la situació insuportable.
Els especialistes en trastorns mentals diuen que a causa del Covid-19 i el confinament de la població té efectes psicològics: Estrès, ansietat, depressió, insomni, por a sortir al carrer…No s’ha d’oblidar el personal sanitari que li ha tocat treballar sota una forta pressió psicològica a causa de les llargues jornades laborals i sense comptar amb la mínima protecció necessària per evitar el contagi. També han sofert danys psicològics que han hagut de suportar un dol complicat pel fet de perdre un ésser estimat a causa de la pandèmia i no poder-lo acomiadar en companyia de familiars i amics. El coronavirus deixa moltes seqüeles indesitjables.
Una noticia recent: “A Barcelona el suïcidi és la primera causa de la mortalitat dels homes que tenen entre 15 i 44 anys i la segona causa entre les dones després del càncer de mama. Es calcula que cada any vora 2.000 persones intenten llevar-se la vida a la ciutat. I es tem que ara hi pugui haver un increment a caua de les conseqüències socioeconòmiques negatives de la pandèmia i també perquè s’ha acabat el confinament (hi deixa d’haver entorns controlats i és més fàcil accedir a substàncies letals). Per això, entre altres elements l’Ajuntament ha decidit posar en marxa un telèfon de prevenció del suïcidi que va presentar ahir” (Raúl Montilla).
La pandèmia del Covid-19 ha posat de manifest la fragilitat humana i la poca confiança que donen els avenços tecnològics i sanitaris per protegir les persones. La tramoia que s’ha muntat per portar benestar social s’ha bastit sobre un fonament de sorra. El castell del que estàvem tan ufanosos, durant la normalitat, per haver-lo aixecat s’ha bastit sobre una base inestable i tot se’n va en orris. La desfeta ens aclapara i no saben on anar a buscar suport fiable.
Una cosa bona que en principi ha portat el coronavirus és que ens impulsa a canviar la nostra manera de pensar. ¿Realment és així? Recordem que en moments puntuals dèiem: “he de canviar”. Quan allò que ens ha impulsat a dir. “he de canviar” s’ha esfumat, ja no recordem el bon propòsit. Així una i altra vegada, sense que es produeixi el canvi en la manera de pensar. Deixem de fer promeses de canviar allò que en el fons ens agrada. Per abandonar allò que en els fons ens agrada s’ha de prendre consciència que el Déu desconegut que fins el present no ens preocupava i ignoràvem, s’ha fet present i proper en la Persona de nostre Senyor Jesucrist. En el moment que un hom es troba amb el Fill de Déu i decideix edificar la seva vida sobre la Roca que és Ell, s’està en condicions de fer-se pròpia l’experiència del salmista que no era una qüestió filosòfica per debatre en tertúlies públiques o privades, sinó de fe, de creença. Per això pot afirmar: “En la meva angoixa vaig invocar el Senyor, i Ell em va respondre” (Salm 120: 1). Si el salmista visqués avui no aniria a busca consol en les píndoles que el convertirien en addicte. Tampoc buscaria alleujament del dolor en el professional de salut mental que no té capacitat per arribar al fons de l’ànima. Sense dubtar-ho tornaria a fer el mateix que va fer quan va escriure el salm: “Invocaria el Senyor en la seva angoixa perquè el respondria”.
David que va ser rei d’Israel per a qui Déu va ser un Ésser real, escriu en el salm 27: “El Senyor és la meva llum i la meva salvació, ¿de qui he de tenir por? El senyor és el baluard de la meva vida, ¿de qui m’he d’espantar?…M’hauria desesperat si no hagués cregut que he de veure la bondat del Senyor en la terra dels vivents. Espera en el Senyor, Ell enfortirà el teu cor, sí, espera en el Senyor (vv.1,13,14).
Octavi Pereña i Cortina
Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.