MONTSERRAT, SAGRAT I GEOLÒGIC. [arran de les llumetes nocturnes de l’1-O]

Escrit per Santiago Suñol i Molina

La muntanya de Montserrat és un massís isolat d’uns vint quilòmetres de llarg per deu d’ampla, que destaca de l’entorn perquè s’enlaira sobtadament des dels 500 m d’altura fins a la cota dels 1.236 m del pic de Sant Jeroni. Geològicament forma part de la sèrie de dipòsits conglomeràtics marginals basals, dits universalment montserratins, que voregen en l’actualitat la conca de l’Ebre, i que arriben a formar muntanyes de gran alçada, com són el Boumort, Montsant, Montserrat, etc.

El característic relleu que modela el seu rocam és una cobertora o mantell detrític discordant constituït pel pinyolenc, nom que en l’argot local designa la imponent massa de pudingues calcàries o conglomerats que el formen i que correspon als sediments argilencs que, amb un gruix d’un miler de metres, fou dipositada posteriorment al plegament alpí pirinenc sepultant per terraplenat el mar eocè interior veí, ja transformat fa uns 25 milions d’anys en un gran llac residual poc profund, d’aigües somes, convertit doncs en una conca receptora de sediments, que en emergir i bascular al ritme d’espasmòdiques sacsejades tectòniques seria atacada activament per l’erosió consecutiva de l’allau de rejovenits i divagants cursos d’aigua de la xarxa del Segre descendents del sistema fluvial pirinenc, donant lloc les roques més dures a sortints aguts i altius, o sigui a monòlits rocosos verticals i arrodonits, de vessants escarpats i cingleres, esculpits amb formes capricioses i decoratives que popularment han rebut noms com el Cavall Bernat, la Gorra Frígia, la Prenyada, el Cilindre, el Dit o els Flautats, i que atesa la seva verticalitat han estat objecte d’escalada des que Lluís Estasen i Pla (1890-†1947) començà la seva conquesta enfilant-s’hi l’any 1922.

L’altre gran factor concomitant que va determinar la singular morfologia montserratina fou sens dubte la xarxa de diàclasis, o fractures de la roca rígida, que talla verticalment els estrats en prismes, la qual cosa en conjunció amb el tallat horitzontal en timbes dels pendents formant cingles o espadats degut a minsos i més tous estrats margosos o gresencs, fragmenta el rocam en cubs o prismes superposats, que l’erosió arrodoneix en els seus vèrtexs i caires, donant al relleu les característiques formes globuloses, que recorden els jocs de tubs d’un orgue d’església, amb coronament troncocònic, que l’han fet tant famós el massís a escala mundial.

Descrit de manera ben comprensible com es va gestar i modelar aquest meravellós relleu, Montserrat ha estat i és un dels atractius turístics del país, que  l’any 2017 va rebre més de 2,7 milions de visitants, prop de 340.000 dels quals van agafar el funicular que connecta el monestir amb l’ermita de Sant Joan, salvant un desnivell de 250 metres per arribar al cim d’un penya-segat a 970 m d’alçada i admirar les vistes des d’aquest excel·lent mirador.

Entre els seus visitants del passat que restaren impressionats de Montserrat destaca l’eminent poeta, novel·lista, dramaturg i científic alemany, Johann Wolfgang Goethe (1749-†1832), peça cabdal del Romanticisme, qui va contagiar el seu amic i viatger empedernit Guillem de Humboldt del seu entusiasme per la muntanya, no només geològica sinó també sagrada, en esdevenir als seus ulls un símbol de recolliment, de pau interior, i el nom de la nostra muntanya comença d’aparèixer reiteradament en la seva obra. […], fins que encara en ple vigor intel·lectual al voltant de la fi de la seva vida, el genial Goethe escriu als vuitanta anys la darrera escena de Faust i li retorna la visió fantàstica de Montserrat en deixar escrit: ‘Espadats… anacoretes… cor d’àngels…’.

Per la seva banda, en arribar pel març de 1800 Humboldt a Catalunya, després d’haver-se passejat per mitja Europa, escriu a Goethe lloant les nostres fèrtils valls, boscos i muntanyes, així com les joves damisel·les que van clavant agulles en fer les puntes al coixí al portal de casa, i un cop enrere Martorell s’endinsa en el suggestiu paisatge presidit pel Pont del Diable i passa tres dies de pregona exaltació montserratina tot recorrent les ermites i veient sota seu un extens mar de núvols, que el menen a batejar l’indret ‘…com el retir més silenciós, més allunyat del món, on el desig de viure per a si mateix i per a la natura… és perfectament satisfet’.

Què dirien avui ambdós genis, Goethe i Humboldt, de la constel·lació observada en una nit i matinada enlluernada per un eixam de fascinants llumetes, força vives, col·locades al cim de 131 monòlits rocosos per centenars d’escaladors catalans com a símbol d’altres tants 131 prohoms del país que escalaren també un poder que esdevingué gairebé de caire constitucional presidint la Generalitat de Catalunya, que nasqué com a precedent a la darreria del segle XIII a les Corts de Montsó de 1289, consolidant-se però a les Corts de Cervera de 1359 com a instrument paccionat entre la monarquia i les delegacions dels tres braços o estaments socials reunits a Corts, els quals compartiren els poders executiu, legislatiu i judicial a través d’aparells institucionals separats (Cancelleria, Diputació del General, Reial Audiència) i amb divisió interna de poders.

En total 131 presidents de la Generalitat, que temporalment per segles es reparteixen així: 12 al XIV, 28 al XV, 39 al XVI, 36 al XVII, 6 al XVIII, restant estroncada la llista per la debacle del 1714 fins als 3 de la represa republicana i de l’exili francès i americà al segle XX, seguida per la dels 2 en període postfranquista del mateix segle amb Tarradellas i Pujol i, finalment, la continuació dels 5 de l’actual segle XXI, entre 2 socialistes i 3 de sobiranistes.

Un altre dia parlarem de com ho veia en Leonardo da Vinci i com ho veiem els catalans que hem batejat els monòlits pinyolencs pel seu aspecte aparent.

Santiago Suñol i Molina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.