Lleida mostra les pitjors dades de sinistralitat.

28 Abril, Dia Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball

Malauradament, un any més, les dades de sinistralitat a Catalunya no deixen de ser preocupants, i Lleida segueix aquesta tendència. 

En nombres totals les dades dels accidents de treball a Lleida durant el 2023 són de 6.683 accidents de treball i 726 accidents in itinere, entre aquests accidents, 20 de mortals. El sector serveis encapçala aquestes dades, seguit del de la indústria i el de la construcció. Lleida torna a presentar l’índex d’incidència més elevat respecte del 2022 en el conjunt dels accidents de treball durant la jornada, i ocupa la primera posició en la incidència dels accidents mortals, i dels greus, respecte de les altres províncies; a Lleida s’ha produït un creixement dels accidents del 21,72 % i del 17,29 %, respectivament.

Si ens fixem en tot Catalunya, durant el 2023 s’han produït un total de 208.266 accidents de treball. Tot i que s’ha reduït un 6,39 % el nombre d’accidents amb baixa dins la jornada, els accidents de treball in itinere s’han incrementat un 4,97 % i els mortals han augmentat un 11,96 %. Amb aquestes dades del conjunt de Catalunya es reflecteix una reducció de l’índex d’incidència en el total d’accidents en jornada, cosa que no passa si ens fixem en els accidents greus i mortals. 

Tot i que el sector dels serveis continua acumulant el major nombre d’accidents de treball a Catalunya, independentment de la seva gravetat, presenta una lleugera disminució en els accidents ocorreguts durant la jornada i en l’índex d’incidència. Cal destacar que al sector de la indústria hi ha un elevada incidència dels accidents mortals que creixen més d’un 134 % i l’agricultura acumula un increment important de més del 193 % en la incidència de la mortalitat dins la jornada. 

Si extraiem les dades per gènere de les xifres totals de la sinistralitat el 2023, veiem clarament que la majoria dels accidents de treball dins la jornada laboral continuen tenint-los els homes, tot i que respecte del 2022 s’han incrementat els accidents de treball greus en les dones. La segregació horitzontal del mercat laboral continua sent un clar indicador dels sectors més feminitzats quan analitzem la distribució dels accidents de treball amb baixa per sexe, reflectit en l’augment de la incidència dels accidents in itinere que pateixen les dones.

Si analitzem les dades de les malalties professionals a Catalunya, s’evidencia una reducció notable de les xifres comparades des d’abans de la pandèmia, i se situa com a tercera comunitat amb més pèrdua de notificacions. En el conjunt de Catalunya han estat un total de 3.220 les notificacions i a Lleida, 213, 110 en dones i 103 en homes. 

Des de CCOO reclamem, una vegada més, que el Departament de Salut impulsi i implementi el sistema d’informació i vigilància epidemiològica laboral tenint en compte que el sistema de detecció forma part dels objectius de l’Estratègia catalana de seguretat i salut laboral. 

Els problemes de salut ocasionats pel treball suposen un gran cost humà, social i econòmic. És per això i d’acord amb el dret de protecció de la salut de les persones treballadores que la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals articula les accions polítiques de seguretat i salut que les empreses han de desenvolupar de manera obligada. La manca de seguiment i control d’aquest compliment genera un model obsolet i ineficaç amb greus dèficits estructurals per poder protegir adequadament la salut i la vida de les persones treballadores. 

La prevenció continua sent una activitat externalitzada, i els recursos que dediquen les empreses i els serveis de prevenció per desenvolupar les tasques preventives i la vigilància de la salut per fer una anàlisi precoç de les malalties derivades del treball, són absolutament insuficients. La inseguretat i la precarietat laboral tenen un gran impacte en la salut física, però també en la salut mental, ja que la falta de reconeixement d’aquesta última com a accident de treball dificulta la implementació de plans de prevenció col·lectius i institucionals.

Els canvis en l’organització del treball i la digitalització són un factor clau del món laboral, que es tradueixen en un augment exponencial de l’exposició de les persones treballadores als riscos psicosocials. Dades del 2021 ens mostren que els trastorns mentals representen el 76 % de les malalties que els metges i metgesses del sistema públic notifiquen per ser valorades com a accidents de treball. 

 L’anàlisi d’aquestes dades xoca amb la preocupació declarada de les patronals per l’evolució de la incapacitat laboral que comptabilitzen com a absentisme laboral. A CCOO denunciem que són les decisions i els incompliments patronals els que perjudiquen els drets de les persones treballadores i provoquen l’increment del nombre d’incapacitats temporals i del temps de recuperació. I valorem, sobretot, la participació de la representació legal de les persones treballadores, mitjançant les delegades i delegats de prevenció, per realitzar la vigilància i el control del compliment normatiu i fer propostes de millora, a la vegada que reiterem la nostra oposició al concepte d’absentisme que fan servir les patronals.

Des de CCOO, creiem que cal fer l’aposta de reformar el marc normatiu per ajustar-lo als drets constitucionals, introduint canvis que ofereixin més equilibri per als interessos de les persones treballadores i per al manteniment del sistema públic de salut i de la Seguretat Social, sense oblidar la modificació i el desenvolupament de la Llei de prevenció de riscos laborals i el reglament dels serveis de prevenció.

En l’àmbit de les competències públiques és necessari que es realitzi el seguiment de la qualitat de les activitats preventives i dels resultats en termes de salut, seguretat i benestar dels treballadors i treballadores, i establir polítiques d’ocupació sòlides i estructurals que evitin la pobresa laboral i la seva precarització, ja que aquest fet situa moltes persones treballadores en l’obligació d’escollir entre un salari o la seva salut.

És inacceptable que la recuperació econòmica es faci amb la pèrdua de la vida i de la salut de les persones treballadores. 

Cristina Pena.

Secretària de Polítiques Socials i Salut Laboral de CCOO de les Terres de Lleida